Un ocell nacional per Catalunya

Sempre m'ha agradat que molts països tenen el seu ocell nacional, estatal o regional i fins i tot local. No crec que incideixi gaire en la pràctica de cara a la conservació o estudi de l'espècie, tot i que hi ha algun exemple en què l'ocell singular en qüestió ha estat objecte d'alguna mesura de protecció que potser hagués estat més difícil de dur a terme.

És curiosa la història de l'ocell nacional americà, l'àguila marina americana (Haliaeetus leucocephalus), per cert molt malt traduïda en molts documentals i llibres com "àguila calba", tant en català com en castellà. En anglès es diu Bald Eagle que vol dir àguila de cap blanc, ja que "bald" en anglès antic, quan es va posar el nom a l'ocell, vol dir blanc, vistós o destacat però no calb.

Realment, aquest imponent ocell va néixer per ser ocell nacional. Quina majestuositat!

Aquest ocell va ser declarat ocell nacional per una curiosa història. Quan els EEUU es van independitzar d'Anglaterra, el 4 de juliol de 1776, els pares fundadors de la pàtria (Franklin, Jefferson i Adams) van rebre l'encàrrec del congrés de fer un segell dels EEUU. Però sembla que els pares fundadors no eren gaire bons dissenyadors i el congrés els va tombar les seves propostes i van fer l'encàrrec a un comitè que va estar més ficat en la tasca. Tot i així, aquest comitè va proposar una espècie d'àliga més petita i poca cosa (no sé quina espècie) que no va agradar al secretari del congrés, Charles Thomson, que la va substituir per un cacho àliga marina d'un parell de nassos que feia més per un país que ja naixia amb l'objectiu de ser una gran potència al món. Això que va agradar més al Congrés i finalment la va aprovar. Visca!

Circula la llegenda urbana que Benjamin Frankin va advocar per tal que l'au nacional dels EEUU fos el gall dindi (quin mal gust!), cosa que jo sempre m'havia cregut, però preparant aquesta entrada al blog m'he assabentat que no hi ha cap document que avali la preferència d'aquesta gallinàcea per part de Ben Franklin. Corre una carta atribuïda a ell on defensa el gall dindi però ara es diu que no és autèntica. Sembla, però, que en una carta a la seva filla ve dir que l'àguila marina era un ocell de "caràcter moral dolent" (?). Sembla ser que es referia a que sovint menja carronya en descomposició de peixos morts a les ribes dels rius. Home, menjar un peix podrit no és gaire agradable però que per això hagis de tenir un "caràcter moral dolent"...

Malgrat el seu estatus d'ocell simbòlic per al país, l'àguila marina americana va passar de tenir 100.000 parelles aproximadament a finals de del segle XIX a només 400 parelles durant els 1960s en tot EEUU. A punt de l'extinció!

En l'època en què un servidor viatjava bastant per feina a l'estat de Utah em va cridar l'atenció que allí també tenien un ocell estatal (State Bird). A Utah l'ocell estatal és la gavina de Califòrnia (Larus californicus) i cosa que no deixa de ser curiós que haguessin triat un ocell que porta el nom d'un altre estat. La història és que quan els mormons -colonitzadors i fundadors de l'estat- es van establir al què ara és Salt Lake City, hi va haver una terrible plaga de llagostes que estava destruint les collites mentre els colons no podien fer res més que mirar-s'ho desesperats però llavors, providencialment, van arribar milions de gavines que van cruspir-se gran part de les llagostes i es va salvar prou collita com per què la cosa no fos un absolut desastre. No cal dir que després els ornitòlegs, que no poden dir només "gavina",  van intentar esbrinar quina espècie concreta de gavina va ser i van dictaminar que la gavina en qüestió era la gavina de Califòrnia. Els mormons, agraïts sobremanera, no tenen inconvenient a adoptar com el seu ocell estatal aquest ocell que porta el nom d'un altre estat.

David Lindo, demanant el vot dels britànics per escollir el seu ocell nacional. Una apel·lació al patriotisme per una bona causa...

Gran Bretanya, malgrat la llarguíssima tradició al birdwatching del país, no tenia ocell nacional. Ha estat David Lindo, popular ornitòleg mediàtic conegut com The Urban Birder, qui va impulsar un procés de votació en el què han participat més de 200.000 persones. Els votants han escollit el pit roig, ocell extremadament conegut a Gran Bretanya, molt popular, molt proper i, per què no dir-ho?, la mar de simpàtic entre el gran públic. Ara, també haig de dir que no l'acabo de veure amb la majestuositat necessària per ser un ocell nacional... No vull dir que sempre hagin de ser rapinyaires potents i altius; a Guatemala tenen el Quetzal i em sembla una magnífica opció. Però el pit roig, home, és mono. Però en qualsevol cas millor això que res!

I què passa amb Catalunya? Molaria tenir un ocell nacional! Tenint en compte que per aquestes contrades del sud d'Europa això no s'estila gaire, no estaria de més que fóssim pioners a designar el nostre ocell nacional, així que llanço la proposta a l'aire per tal que pensem a posar-nos-hi. Sé que algun company meu de l'ICO ja li barrina la idea pel cap. Penso que seria també una bona excusa per portar el coneixement dels ocells al gran públic.

Votació popular a partir d'una pre-tria i proposta posterior al Parlament de Catalunya per fer-ho oficial? Ens hi posem? Mola?

Bon birding!