Insularitat

Després d'un parèntesi de tres setmanes en les que he desconnectat del món, excepte pels àpats nadalencs i festorros diversos, penso que serà qüestió de reprendre l'activitat blogaire. I vull fer-ho parlant d'una cosa que sempre m'ha cridat l'atenció i que me la va portar a la memòria la lectura post-àpat nadalenc d'un article sobre la colonització d'Irlanda per part del picot garser gros.

És molt curiós que en la fèrtil, rica e delitosa Illa d'Anglaterra (a veure qui pilla la referència literària sense tirar de Google) el picot garser gros és molt abundant. El trobem en tots els boscos del país, des de la punta nord d'Escòcia, freda i inhòspita, fins a les terres costaneres del sud d'Anglaterra, de clima més suau i temperat. En canvi, fins fa pocs anys era totalment absent de l'illa d'Irlanda, que si bé conté menys boscos que la veïna illa de Gran Bretanya, en té més que suficients per mantenir una important població d'aquest ocell.

És curiós, quina dificultat ha tingut aquest ocells a creuar els 45 kms. aproximadament que separen les dues illens en el punt més estret (sense comptar illes entremitgeres que podrien fer de pont en altres llocs i facilitar les coses). El fet que Gran Bretanya, especialment Escòcia, hagi viscut irrupcions de picots garsers grossos d'origen escandinau afegeix misteri a a la colonització irlandesa. L'hivern 2001/2002 hi va haver una irrupció massiva de picots escandinaus que per força havien d'haver creuat 300 kms de mar obert. Per què els ha costat colonitzar una illa a només 45 Kms.? No crec que ho sapiguem mai.

Picot garser gros en una menjadora, una imatge que ja es pot veure a Irlanda.
L'efecte d'insularitat és molt curiós. Quan vas a una illa on hi ha força hàbitats similars al teu lloc d'origen, sorprèn constatar la manca absoluta d'alguna espècie que en aquell hàbitat és abundant en el teu entorn, com per exemple, quan els ornitòlegs catalans anem a Balears. Allí tampoc hi ha picots (excepte colltort), duc, gamarús, siboc (aquest em sembla incomprensible que no hi sigui), blauet, cogullada vulgar (en canvi, sí la cogullada fosca), cuereta blanca i torrentera, garsa (!), gaig i altres ocells que aquí són molt comuns en hàbitats similars.

En ocells sedentaris, és fàcil entendre que aquella espècie no hagi estat capaç de creuar el mar i no hagi pogut colonitzar l'illa però també passa en espècies migradores de llarga distància (això sí, amb molta menor freqüència). Em sembla curiós el cas dels dos enganyapastors; mentre l'enganyapastors, espècie que necessita una certa humitat i frescor, es troba present en l'arxipèlag, el siboc, més procliu a establir-se en llocs secs o molt secs que també abunden a Balears, hi és absent. Com a migrant de llarga distància, el siboc no ha de tenir cap problema per passejar-se per ses Illes tant com li vingui de gust i, en canvi, no ha estat capaç de colonitzar-les. És d'esperar que la competència amb el seu congenèric hagi estat el factor que ho ha impedit.

Continuant amb els picots, sembla que estan en fase de colonització a tot el món. El picot garser gros, que té una amplíssima distribució a tot el paleàrtic, des de Marroc, Península Ibèrica i Gran Bretanya en el seu límit occidental fins a Sibèria i Península de Kamchatka en l'Oriental, està sent citat a l'extrem nord est del continent americà. Les rareses paleàrtiques d'Amèrica se solen citar a les illes Aleutianes, un rosari d'illes que s'allarguen des d'Alaska per tot l'estret de Bering fins a uns 300 kms de Kamchatka. La més extrema, per cert, és l'illa de Attu, que per qui hagi vist la pel·li The Big Year (i si no l'has vista, ho has de fer!) és l'illa d'Alaska on van tots els caçadors de rareses americans. Aquí s'ha citat el picot garser gros unes quantes vegades però cada vegada es va citant més endins, més proper a Alaska continental. Tenint en compte que en aquests llocs no hi viu ningú i que la densitat d'ornitòlegs és baixíssima, cal pensar que el nombre de cites cal multiplicar-les per no-sé-quant però segur que són molt més freqüents.

Distribució mundial del picot garser gros (font: BirdLife Datazone). A l'extrem oriental, la seva distribució queda a prop de les illes Aleutianes (que no es veuen al mapa) des d'on pot colonitzar el continent americà.

Per cert, en la pel·li The Big Year, veuen un picot garser gros en uns boscos de la costa Oest i el prota comenta que "hi havia més probabilitat de veure un unicorn" que aquest picot en aquella zona. Doncs bé, potser en un parell de dècades els unicorns estaran a l'ordre del dia allí!

Per contra, les illes són font d'endemismes inesgotables, especialment en illes allunyades dels continents o amb hàbitats molt particulars que han propiciat l'especiació d'ocells originalment continentals. Sense anar més lluny, les illes canàries, en el seu característic bioma macaronèsic ofereixen una bona colla endemismes interessants per l'ornitòleg. Les illes del Pacífic, on l'aïllament és extrem i des de fa molts milions d'anys, la producció d'endemismes -especialment en la forma d'ocells no voladors- ha estat majúscula (en un altre article vull estendre'm més sobre aquests endemismes).

En definitiva, la insularitat ens porta a testimoniar com les espècies colonitzen nous hàbitats, com competeixen entre elles i com esdevenen espècies. Cool.

Bon birding i bon any nou!



Comentaris

  1. Molt interessant, com sempre.

    Bon any!

    ResponElimina
  2. Sí, molt interessant el tema de la insularitat. I molt curiós.
    Fa anys vaig estar a Lanzarote i només arribar ja vaig notar que el Bisbita caminero era molt freqüent allí, es comportava si fa o fa com la nostra cuereta blanca. I n'hi ha molts que són de la mateixa espècie però diferent subespècie.
    Bon any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i molts que es consideraven subespècies ara es consideren espècies diferents, cosa que hi afegeix interès.

      Elimina
  3. Hola Abel. Avui mateix he vist un picot garser, suposo que era el gros, doncs soc novell en això d'identificar ocells. Tenia part de les plomes de la cua de color vermell. L'he vist a Solsona, a tocar de la Font del Corb. Abans de veure'l l'he sentit com picava el tronc amb el bec. El meu primer picot garser. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enhorabona pel teu primer picot garser. Segur que era un garser gros; el vermell que li has vist és a la part inferior de la cua i és molt visible (i bonic!).
      Salut!

      Elimina
  4. Molt oportuna la cita de Tirant lo blanc! M'ho has fet buscar...

    ResponElimina
  5. Molt oportuna la cita de Tirant lo blanc! M'ho has fet buscar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jejeje... M'agrada fer treballar els meus lectors... ;-)

      Elimina
    2. Jejeje... M'agrada fer treballar els meus lectors... ;-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars