Nius d'orenetes

A Catalunya tenim 5 espècies d'orenetes: vulgar, cuablanca, cua rogenca, de ribera i roquerol. Les quatre primeres són espècies estivals que passen l'hivern al continent africà i retornen a Europa a la primavera mentre que el roquerol és un campeón que té els nassos de passar també l'hivern entre nosaltres capturant els pocs insectes aeris que queden a les nostres latituds. Sempre he pensat que aquest ocell té molt de mèrit. Quants mosquits, mosquitets i mosques veus a l'hivern? Doncs ells els troben i sobreviuen. Bravo pels roquerols!

A la família de les orenetes, els hirundínids, hi ha una cosa interessant d'estudiar; em refereixo al tipus, material i forma com construeixen el niu. En aquest grup d'ocells: diga'm com fas el niu i et diré qui ets perquè cada espècie el fa amb unes característiques determinades que tenen a veure amb el seu origen evolutiu.

L'oreneta de ribera, com molts altres hirundínids del món però sent l'única que ho fa així a Europa, excava una galeria en un talús de sorra on al final hi fa una ampliació per fer-hi la pròpia cambra del niu; talment com l'abellerol o el blauet, espècies amb les que no hi està gens emparentada, òbviament. Els estudiosos de l'evolució del comportament diuen que en els hirundínids aquest és el primer comportament de nidificació que hi va haver. L'oreneta de ribera, per tant, és la nostra oreneta més primitiva.

Curiosament, es pot acostumar l'oreneta de ribera a utilitzar caixes niu. Bé, més aviat colònies niu, com fan a molts llocs del Regne Unit. És impressionant veure els "hotels" per orenetes de ribera que han arribat a fer en moltes reserves britàniques. Autèntiques obres d'enginyeria per orenetes de ribera! I ja que les fan, posem-ho fàcil per poder anellar els pollets! Teniu aquí un parell d'imatges i en podeu trobar moltes googlejant però en aquest enllaç hi teniu un interessant article de la BTO.

No sé com es deu dir "hotel de luxe" en llenguatge hirundínid, però segur que la descripció es correspon amb aquesta colònia artificial del Regne Unit.
 
Una delícia per als anelladors! L'interior de la colònia amb els nius fàcilment accessibles per anellar els pollets en massa. Un somni!
El roquerol i l'oreneta vulgar, en canvi, fan niu de fang amb forma de tassa. El del roquerol és una mica més petit i simple, mentre que el de l'oreneta vulgar és una mica més profund i robust. Un cop feta la tassa del niu, encoixinen el lloc on pondran els ous amb algunes herbes o plomissol. Una característica també curiosa del niu d'oreneta vulgar és que sempre el fa en llocs coberts com poden ser graners, coberts, porxos, trasters, garatges i altres llocs humanitzats que reprodueixen les condicions d'una cova natural. 

Si teniu la sort que les orenetes triïn el vostre porxo o traster per criar aprofiteu per mirar com els peixen, com els polls es donen cops de colze (d'acord, d'ala...) per ser el primer a menjar i les anades i vingudes constants dels dos adults. O tres adults... perquè a vegades formen trios o parelles alternatives diverses... En ser un niu molt obert, l'observació de l'activitat és molt més fàcil que en les altres orenetes. I si el niu és al garatge o traster recordeu deixar sempre una finestra oberta!
Impecable foto de l'amic Jordi Bas que, com sempre, és capaç de captar alguna cosa més que un bon retrat. Els pollets d'oreneta, aliniats com a bons minyons, reclamen ansiosos el berenar... (Foto: Jordi Bas).

L'oreneta cuablanca és la que el gran públic ha vist més sovint però curiosament no sembla que en siguin conscients. Aquesta és l'oreneta que fa el niu als carrers, sota balconades, lleixes, sortints d'edificis i que ens anima les tardes de primavera i estiu amb les seves constants anades i vingudes mentre reclama "prrrr.... prrr..." sense parar. El niu és de fang com el de l'oreneta vulgar però tancat, amb una obertura d'entrada i sortida com si fos una caixa niu; això fa que el contingut no sigui visible però també és molt distret veure com els polls treuen el cap pidolant menjar als pares estressats en les seves anades i vingudes.


Oreneta cuablanca en niu artificial. Sembla que els agraden tant com els seus propis.
Suposo que molts sabeu de l'existència del Projecte Orenetes (www.orenetes.cat) en el que uns quants centenars de voluntaris censem cada any al voltant de 20.000 nius d'oreneta cuablanca a Catalunya i més recentment també a Balears i País Valencià. Òbviament, si vols saber més sobre aquesta oreneta, el Projecte Orenetes és el teu lloc. Hi  tens informació, dibuixos, pòsters i estadístiques dels resultats anuals que ajuden a comprendre com evolucionen les poblacions d'aquest ocell que, per cert, aquí encara estan saludables, al contrari d'Anglaterra, per exemple, on la BTO reporta una alarmant disminució de l'espècie.
Clatellada monumental de les poblacions d'oreneta cuablanca a Gran Bretanya durant els anys 80 i que sembla que en els últims deu anys està patint una segona estocada de mort. Terrible!

I l'última oreneta de la nostra fauna és l'oreneta cuar-ogenca, una autèntica joia que no em cansaré mai d'observar. És la menys freqüent de les nostres orenetes i cada vegada que en veig una em fa il·lusió tremenda però, a més, la bona notícia és que està en expansió, de forma que podem gaudir in crescendo de la seva observació. En força punts del nostre país és fàcil de veure regularment en aquesta època, des de localitats del Maresme, Alt Empordà, Baix Camp, Tarragonès, Priorat, Montsià... Feu un filtre de dades a www.ornitho.cat per saber on n'hi ha si voleu observar-la.

El niu de l'oreneta cua-rogenca és un niu de fang, com el de les orenetes vulgar i cuablanca però té una entrada tubular més treballada que l'ajuda a mantenir el contingut del niu menys accessible a predadors i altres bestioles amb males intencions. Realment, se'l treballa perquè aquesta galeria d'entrada, a més, està enganxada al sostre, de forma que el predador ho té difícil per colar-s'hi. Si no és un ocell, només ho podrà fer si arriba caminant de cap per avall per la pared... Té la mania de fer-lo sota ponts, en carreteres, autopistes i fins i tot grans infraestructures, sempre enganxat al sostre.

Els nius d'orenetes d'Europa (més els falciots) segons aclaridora il·lustració que podeu trobar al Projecte Orenetes (www.orenetes.cat).
I a tot això que hem explicat, que l'ornitòleg expert ja coneix, ens podem preguntar: PER QUÈ? Per què els nius d'oreneta són diferents segons les espècies? Hi ha alguna relació entre les tipologies de nius? Els nius reflexen algun parentiu filogenètic?

A la natura tot ha tingut lloc per un procés de pressió de la selecció natural, que ha jugat amb la variabilitat genètica de les espècies tant com ha volgut. I sí, efectivament, també ha tingut un paper important en la configuració dels nius d'oreneta per anar-les "obligant" a fer nius cada vegada més sofisticats per respondre millor a les pressions de la predació i altres causes de mortalitat.

Fa milions d'anys, les orenetes excavaven forats en talussos (com l'oreneta de ribera), i d'allí va eixir una branca que va començar a fer nius de fang en penyassegats (com el roquerol) o coves (com l'oreneta vulgar) però algunes van evolucionar tancant els nius per fer-los més segurs (oreneta cua-blanca) i altres ja van rematar-ho fent una galeria per dificultar encara més l'accés (oreneta cua-rogenca). Si esperem uns milions d'anys més potser en trobarem alguna que hi posarà alarma....

Bon birding!

Nota: si voleu profunditzar, vegeu també aquest article clàssic sobre l'evolució dels nius d'hirundínids "Evolution of nest construction in swallows (Hirundinidae): A molecular phylogenetic perspective" de Winkler i Sheldon.


Comentaris

  1. Bon escrit, com sempre Abel. Precisament aquests dies he estat fent fotos a orenetes i roquerols recollint fang al Pallars, al meu blog d'ocells tens les fotos.
    Salut!

    ResponElimina
  2. Molt xules, les acabo de veure i me n'he adonat que no he vist mai un roquerol recollint fang. Gràcies per l'apunt.

    ResponElimina
  3. Bon dia, i trobat nius d'oreneta cua-rogenca a Mataró/Llavaneres. El camí de les cinc cenies té un pas per sota l'autopista a prop del camp de golf de Llavaneres, i a les viges i vist varis nius. Ja faré algunes fotos i per la propera vinguda miraré d'observarles i fotografiar·les.
    -Josep Teixidó M- jteixim@gmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep,

      Doncs interessaria molt que quan arribi la primavera i tornin les orenetes posis la informació al projecte nius (nius.cat). L'oreneta cua-rogenca està en expansió en diversos llocs (el Maresme un dels més destacats) i interessa tenir el màxim de dades.
      Gràcies!

      Elimina
    2. Bona tarda, d'acord, de moment faré una cerca per si puc veure quelcom mes.
      Gracies per respondre.
      -Josep Teixidó-

      Elimina
  4. Abel, es podria enriquir amb "què podeu fer per ajudar-les" ...hem d'escampar orenetes arreu tal com vam fer i fem amb el projecte orenetes.

    ResponElimina
  5. Bona tarda! Hem trigat 15 anys a que les orenetes es fixessin amb casa nostra!! Aquest ja és el segon any que les tenim i en som molt novells. Tot i que tant la meva parella com jo venim de cases de pagès amb les entrades i sota balcons plens d'orenetes. Pel tipus de nius que tenim al porxo de casa, diria que tenim roquerols, en canvi, quan miro les fotografies, a les meves les hi veig un color més fosc i em semblen orenetes vulgars. L'any passat vam començar amb el primer niu i ara ja estan construint el tercer. És molt interessant veure com treballen. Evitem els excrements col·locant unes teles a sota el niu. la cosa més curiosa és que veig que aquestes 5 últimes que han nascut fa potser unes 4 setmanes, dormen o passen moltissimes hores de nit a fora del niu. Les veig posades a sobre les forques de fusta que tenim penjades per fer bonic i ara m'adono que segurament abans ja ho feia la seva mare. És això normal?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdoneu, Sóc Glòria Borralleras

      Elimina
    2. Hola Glòria, per saber si són orenetes comunes o roquerols estaria bé que em passessis alguna foto (busca'm a Facebook i envia-me-la per allí, per exemple). Quan m'ho passis digues-me també la localitat on és perquè pot un indici. Això de passar la nit a les forques de fusta no és estrany. Si el lloc els sembla tranquil i acollidor, aprofiten qualsevol lloc que els vagi bé per estar dretes tota la nit.
      Salutacions
      Abel

      Elimina
    3. Hola! vaig estar parlant amb un ornitòleg i em diu que son orenetes comunes. Jo sóc del Lluçanès, en concret, de Prats de Lluçanès. Tot i així, et busco pel facebook i a veure si penjo alguna foto. Ara mateix estem a l'espera d'una nova covada, hi he vist 3 ous. Perdona pel retard de la resposta. Arreveure!

      Elimina
  6. Hola Abel. Visc en un poble on ha baixat moltíssim el nombre d'orenetes, he vist també com desapareixien nius en façanes i m'agradaria molt saber si jo penjo algun niu en una zona on no han niat mai, si tinc possibilitats de que sigui ocupat. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La resposta és: "Sí, tens possibilitats" Però la part negativa és que si no hi han criat mai, la probabilitat que ho facin és baixa. Una opció que les anima és posar gravacions del reclam que van fent constantment quan estan voltant per la colònia (prrr... prrr...).
      No sé si tens la possibilitat de fer-ho però podria ser el que fes decantar la balança cap a l'èxit de l'operació.
      Sort!

      Elimina
  7. He construït un niu x orenetes,tinc una parella q fa nit a la terrassa d casa i començaven a fer un niu al tendal q hi tinc...hi ha alguna manera de q les pugui atraure cap al niu!?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps si és oreneta comuna o cuablanca? I el niu que li has posat segur que és el de l'espècie? És que si no, no colarà :-) Si això quadra i està bé, l'única opció que tens és esperar que els agradi. Pots provar de posar un àudio amb reclams de l'espècie unes hores al dia. Això "fa ambient" i els estimula a mirar-s'ho amb més ganes. S'ha comprovat que ha funcionat bé en colònies d'aus marines que es volien reintroduir en zones on s'havien extingit. Ara, allà no tenien veïns que es poguessin queixar...
      Sort!

      Elimina
    2. Son cuablanques...aviam el niu l'he fet una mica aixi aixi...he aprofitat un recipient d terrissa d'aquests pels fregalls,posat cap x abaix...per ara s'hi acosten i s'han posat a sobre algunes vegades,xo no acaben d'entrar...faig servir un audio d'orenetes x atraure-les i si q s'acosten...aviam,paciencia....

      Elimina
    3. Bé, bon senyal. Persevera, a veure si hi ha sort!

      Elimina
  8. Bona Tarda Abel... tenim moltes orenetes vulgars a la zona on vivim, però aquest any estem observant que estan molt valentes i entren fins i tot a dins de casa i es recolcen a les barres de les cortines... tens alguna idea de per què estan tenint aquest comportament? sembla que la nostra presència no els hi fa por... podem fer alguna cosa per ajudar-les perquè facin el niu fora? moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'oreneta comuna sempre fa el niu en un lloc que recordi una cova, o sigui que no la pots ajudar a fer el niu fora, a menys que hi hagi un cobert tipus porxo. Si tens el cobert o similar, pots posar-hi un niu artificial de fang que l'estimuli. De tota manera, estem a finals de juny i no crec que ara facin un niu nou, ni dintre de casa ni fora.

      Elimina
    2. Moltes gràcies per la resposta.

      Elimina
  9. Bon dia, tenim un niu d'oreneta vulgar a casa, sota el porxo. Avui hem trobat un dels pares mort a terra, quina pena, potser s'ha donat un cop al vidre d'una finestra de casa, no sabem... L'altre l'ha estat voltant i xisclant una estona, després s'ha quedat parada com sorpresa i després ha tornat a volar per alimentar als cinc polls.
    Són grans i gairebé a punt per volar.
    La meva pregunta és si podrà un de sol acabar la feina amb els petits?
    De vegades hem vist tres adults que els petjaven... però no sempre.
    Gràcies, estem molt disgustats, ja fa quatre anys que els tenim a casa i ens ha sapigut molt de greu!

    ResponElimina
  10. Bon dia, tenim un niu d'oreneta vulgar a casa, sota el porxo. Avui hem trobat un dels pares mort a terra, quina pena, potser s'ha donat un cop al vidre d'una finestra de casa, no sabem... L'altre l'ha estat voltant i xisclant una estona, després s'ha quedat parada com sorpresa i després ha tornat a volar per alimentar als cinc polls.
    Són grans i gairebé a punt per volar.
    La meva pregunta és si podrà un de sol acabar la feina amb els petits?
    De vegades hem vist tres adults que els petjaven... però no sempre.
    Gràcies, estem molt disgustats, ja fa quatre anys que els tenim a casa i ens ha sapigut molt de greu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aproximadament un 20%-40% dels nius dels ocells petits fracasen, són depredats o es perden per algun motiu, o sigui que el que expliques entra plenament en la normalitat. El progenitor que quedi segur que intentarà alimentar-los i molt probablement aconsegueixi tirar endavant la niuada si, com dius, ja estan molt grans. Tenint en compte que aquests dies està fent bon temps no tindrà problemes per alimentar-los. És molt probable que l'altre adult hagi estat depredat. També passa constantment!

      Elimina
  11. Gràcies per la teva resposta. Sembla que tot va bé, el progenitor els alimenta. Mouen molt les ales com si s' entrenesin per volar.

    ResponElimina
  12. Hola Abel, hi ha algun ocell (o potser ratpenats) que pugui o li agradi fer nius en rieres cimentades que passen per zones urbanes, sota els ponts que la travessen, per exemple? Potser seria una mesura per naturalitzar-la, col.locant caixes niu i fomentant amb sons com dius que s’hi vagin fixant, i paral.lelament afegir més elements naturals al fons de la riera per afavorir vegetació de ribera i potenciar aparició d’invertebrats? Potser és una bogeria jeje

    ResponElimina
  13. Bon día Abel. No sé com es fa pq surti el meu nom.
    Però l'important és que dels 5 ous posats enguany, 2 segueixen al niu. Els pares no veig que els cosins. Què puc fer ?
    Gràcies

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars