Albinisme, leucisme i altres variacions cromàtiques

Feia temps que volia escriure sobre l'albinisme i certes aberracions cromàtiques dels ocells; justament ara ha caigut a les meves mans l'últim número de Dutch Birding amb un article amb una explicació diàfana sobre el tema, cosa que m'ha motivat a mirar de sintetitzar-ho.

Els anelladors sovint trobem ocells amb alguna ploma o unes quantes plomes totalment blanques. A vegades només són un parell de primàries (les primeres 10 plomes de l'ala, que són les que fan la màxima força per volar) i en ocasions són moltes plomes del cos, generalment de forma predominant en alguna regió concreta del cos (esquena, parts inferiors, cap).

Personalment, ho he vist més sovint en merles i pardals que en altres ocells però altra gent que anelli més que jo (cosa no gaire difícil) segur que té multitud d'exemples d'altres espècie però existeix una certa confusió sobre què són aquests ocells. Normalment l'anellador dirà que ha capturat una merla amb albinisme parcial. Veiem què és l'albinisme.

L'albinisme és una mutació genètica en la que el cos és completament incapaç de produir cap tipus de pigmentació (carotenoides, melanina i altres) en cap part del cos de l'ocell, no només les plomes. Una característica de l'albinisme és que els ulls de l'animal són d'un color vermell semitransparent molt característic. De fet, en persones l'albinisme es tracta com una malaltia, ja que els albins tenen molts problemes de visió, des de ceguesa total a intolerància a la llum, passant per multitud de desordres.

Donat que la incapacitat de produir pigmentació és total mai no hi pot haver un "albí parcial". Per tant, si l'ocell no és totalment blanc, segur que no és albí. Quan diem que hem anellat una merla amb "albinisme parcial", ens estem equivocant de totes totes. Senzillament aquest concepte no existeix.

Què són, doncs, aquests ocells amb algunes o moltes plomes totalment blanques? La majoria -però tampoc necessàriament- són ocells que mostren una altra mutació genètica que es diu leucisme, consistent en la completa manca de pigmentació en una àrea determinada. En aquest cas, però, l'ocell té la capacitat de generar pigmentació (en l'albinisme no) però en determinats punts del cos no ho fa. És com si tingués unes taques  a la pell de les que qualsevol ploma que surti d'allí ho farà completament despigmentada, d'un color blanc pur.

El leucisme també és d'origen genètic i no només afecta plomes, també pot afectar ungles, potes i bec, que llavors queden de color rosat. En canvi, no afecta mai els ulls que sempre seran del color normal de l'espècie. La gran majoria d'ocells que capturem amb plomes blanques són ocells leucístics amb algunes plomes blanques.

Hi ha altres tipus d'aberracions cromàtiques, algunes d'origen genètic i altres per problemes d'alimentació. Per exemple, els carotens, que proporcionen les coloracions vermelles i rosades, s'han d'obtenir de l'alimentació. L'exemple clàssic són els flamencs, que obtenen els colors rosats i vermellosos de certes algues i crustacis dels que s'alimenten.

L'aberració cromàtica més comuna després del leucisme és el "gris progressiu" (progressive greying) consistent en una manca total de melanines en tot o part del plomatge i pell, degut a la progressiva pèrdua de pigments. Amb l'edat, l'ocell es torna cada vegada més blanc en cada muda que fa. L'aspecte que hi trobem moltes vegades és semblant a un ocell brut, com si s'hagués banyat en aigua bruta. Les plomes no solen ser blanc pur com al leucisme però amb l'edat, quan la condició de gris progressiu és avançada, poden anar apareixent cada vegada més plomes completament blanques.

És extraordinàriament rar trobar-se un ocell veritablement albí per la senzilla raó que no sobreviuen a la natura. Les seves deficiències visuals els col·loquen en un clar desavantatge respecte els altres ocells i generalment són preses fàcils. Si en els humans l'albinisme provoca problemes greus com la fotofòbia, nistagmus (moviment ràpid i incontrolat dels ulls), ambliopia (visió molt pobra per problemes del nervi òptic) i danys a la retina per l'exposició a la llum, podem imaginar que difícil ho tenen els ocells en estat natural.

Alguns exemples interessants d'aquestes variacions de colors:

Pardal "emblanquinat", possiblement un cas de progressive greying. Fixeu-vos en l'ull negre o fosc. Un ocell albí el tindria vermellós.
Font: Anuari Ornitològic de Catalunya, any 2009.

 Típics ocells leucístics. Un simpàtic pit roig amb "barba" blanca i una merla amb plomes totalment blanques coexistint amb plomes negres del plomatge normal.





Un cas d'un corb leucístic amb el plomatge totalment blanc però observeu l'ull amb coloració normal.


I aquí sí, una garsa albina. Observeu l'ull completament despigmentat de color rosat vermellós.


 Un Homo sapiens albí. Observeu també els ulls extraordinàriament clars, semblant transparents.
(Font: web de Albus Corty)

 
 


Comentaris

  1. Molt interessant i aclaridor per a mi. Fa poc vaig fotogfafiar una cuallarga amb plomes blanques arreu, i pensava en albinisme parcial. Em queda clar que no ho era. També tinc un tallarol de casquet amb una taca rodona blanca al dors que entraria també en aquest grup.

    ResponElimina
  2. Molt interessant i aclaridor per a mi. Fa poc vaig fotogfafiar una cuallarga amb plomes blanques arreu, i pensava en albinisme parcial. Em queda clar que no ho era. També tinc un tallarol de casquet amb una taca rodona blanca al dors que entraria també en aquest grup.

    ResponElimina
  3. Un problema per els que comencem perquè jo em tornaria boig mirant que carai és aquest ocell que sembla una merla... acabo tornant la guia!!
    Conyes a banda, en micologia ens passen coses pitjors alguns bolets per exemple tenen pigment hidrosoluble així que a vegades despès d’una pluja forta millor fer veure que no l’has vist... al menys no ens surten volant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Doncs sort que no hi ha cap ocell amb plomatge hidrosoluble... jajaja!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars