La tórtora turca, que ja és catalana

Quan parlem d'espècies exòtiques, com les conegudes cotorretes de pit gris o les de Kramer, els becs de corall o el rossinyol del Japó, sovint algú pregunta d'on han sortit les famoses tórtores turques, que ara són abassegadorament comunes al llarg de tota la geografia catalana.

Cal tenir clar que la tórtora turca no és una espècie exòtica, escapada de captivitat, que hagi colonitzat el nou hàbitat on hagi estat teletransportada. Aquest ocell estava restringit a l'Àsia fins a finals del s. XIX, sent Turquia el seu extrem occidental de la seva distribució geogràfica. A principi de segle XX, aquest colomet va anar colonitzant Europa poc a poc, des de les seves àrees contigües, avançant cap a l'oest amb calma però sense pausa. Curiosament, malgrat venir de zones càlides, la colonització europea va tenir lloc primer per tota Europa central i septentrional abans que els països del sud, especialment la Península Ibèrica on va trigar a entrar-hi. La seva colonització tenia una marcada direcció nord-oest que semblava ignorar el que quedava més al sud o més al nord en una primera instància.

Va ser aquesta tórtora turca que vaig anellar al jardí de casa la que em va incitar a escriure sobre aquest ocell. El seu bell plomatge amb tonalitats graduades en diferents tons em va semblar francament atractiu i vaig pensar que es mereixia un petit homenatge.

Oi que mola l'ull vermell?

Va arribar als Balcans durant els anys 20, citant-se a Alemanya per primer cop el 1945 i a Gran Bretanya el 1953; sorprenentment, a principis de la dècada dels 1970 ja arribava a les remotes illes Faroe i tot seguit anava colonitzant els països escandinaus fins al cercle polar àrtic.

Recordo que quan jo tenia 14 anys vaig anar a Anglaterra a estudiar anglès, en un viatge d'aquells on l'objectiu principal és qualsevol cosa menys estudiar l'idioma i et dediques -per aquest ordre- a tres coses:

1) lligar.
2) anar de juerga.
3) fer el gamberro.

En el meu cas hi havia un quart objectiu que era bimbar el que pogués al voltant de l'escola on érem o en les sortides organitzades pels soferts educadors. Doncs bé, en aquest context em vaig quedar de pedra de la quantitat de tórtora turca que hi havia als parcs de Birmingham i Londres l'any 1977, on es veia que era un ocell ben establert i comú.

Aquí va començar-se a citar a principis dels 1980 però de forma molt escadussera fins que en la dècada dels 1990 va començar la invasió en tota regla per culminar la conquesta amb l'entrada del s. XXI. Al meu poble, Palau-solità i Plegamans, la vaig observar per primera vegada el 1997 -tot i que hi havia cites properes des d'uns quants anys abans- i va començar a esclatar a partir de l'any 2000 (per cert, això són avantatges d'apuntar sempre el que veig i haver-ho passat tot a Ornitho). Ara la tenim pertot; des del Delta de l'Ebre fins la Vall d'Aran.

On sí que és una espècie exòtica és al continent americà. Resulta que a les Bahames hi havia una botiga d'animals que tenia un gran nombre de tórtores turques per vendre com animals de companyia. Uns lladres van entrar a robar a la botiga i sembla que després de l'enrenou que van causar es va quedar oberta la gàbia amb 50 tórtores, que van escapar en la seva direcció preferida, el nord-oest, arribant a Florida i protagonitzant una gran expansió en la dècada dels 1980. La colonització dels Estats Units ha estat també espectacular.

L'any 2000 va colonitzar els estats del sud però el 2003 ja arribava fins a Colorado i el sud de California, el 2010 a l'estat de Washington i el 2014 ja estava a la Columbia Britànica canadenca, llocs amb un clima i unes condicions ambientals molt diferents de les dels seus orígens a les Bahames i Florida. Ara, milions de tórtores turques ocupen els Estats Units i estan allí per quedar-se. Ni tan sols Donald Trump aconseguirà fer fora aquests immigrants persistents (ok, acudit dolent i facilot però no ho he pogut evitar!).

Seguint el mateix model de colonització cap al nord-oest, la tórtora turca va colonitzar Nord-Amèrica i ara s'està expandint cap al sud i cap el nord (Font: Living Bird. Cornell Lab of Ornithology)).

Per tant, a diferència del continent americà, les tórtores turques de Catalunya han arribat aquí per colonització natural, no com a ocells exòtics escapats. Potser una cosa que caldria fer és canviar-li el nom; això de tórtora turca dona lloc a confusió, especialment tenint en compte que en altres idiomes se sol destacar la característica del mig collaret que té al lateral del coll, Collared Dove en anglès, que podríem traduir com a tórtora de collar.

Són un exemple d'adaptabilitat al medi urbà i a la proximitat humana. Nidifiquen en un niu molt bàsic que solen fer en arbres però també a lleixes de cases, fanals i altres llocs a vegades una mica insòlits. I, com sabeu, són molt, molt comunes, tot el contrari que la nostrada tórtora vulgar a la que realment sí que se li hauria de canviar el nom perquè és un ocell que podem qualificar de moltes coses menys, precisament, vulgar: està desapareixent a marxes forçades!

Bon birding!