Provant una joguina llaminera: el Swarovski BTX

Aquest cap de setmana he estat a Extremadura convidat per Esteller S.L., distribuïdor de Swarovski-Optik a Espanya i Portugal, provant la nova joguina que el fabricant d'òptica austríac ha tret al mercat. Uf! Tela!

Vam participar unes 15 persones en l'esdeveniment, tots ansiosos d'experimentar per primera vegada a la vida què és això de mirar per un cata amb els dos ulls, en lloc d'haver de mantenir-te amb un ull tancat.

Els telescopis SWAROVSKI són modulars; com si es tractés d'una càmera de fotos a la que hi canvies objectius amb un pas de baioneta, pots intercanviar els objectius del cata per si hi vols funcionalitats diferents. Aquesta prestació va sortir amb els telescopis ATX (ocular acolzat) i STX (ocular recte), de forma que tens telescopis amb lens de 65, 85 i 95mm (més gran=més lluminositat (i més car)) als quals els pots posar objectius de zooms majors o menors.

Doncs bé, el BTX ve en un format també modular en el que si ja tens un ATX o STX podràs acoblar-hi el nou objectiu binocular sense haver de canviar tot el cata. Està prou bé, tot i que el preu del mòdul BTX és prou alt com perquè això no sigui un xollo.

El primer moment que vaig posar els meus ulls en el cata, la sensació va ser raríssima, la gorra em va xocar contra el reposa-front (ara explicaré què és), la distància interpupil·lar que havia deixat la persona anterior feia que jo ho veiés tot negre, les copes oculars baixades per als qui portem ulleres no m'anaven a la mida i allò que penses... ostres, això s'adaptarà a mi o jo m'hauré d'adaptar a ell? Doncs bé, vaig necessitar uns moments de calma i de mirar com adaptar cada cosa a les meves característiques biomètriques, que ja sabeu que són més aviat generoses.

El reposa-front (l'he batejat jo així) és la peça ampla que hi ha sobre els oculars. Un dels grans arguments de venda del BTX és que serà molt útil quan l'usuari ha d'estar observant moltes hores. El fet de no haver d'estar amb un ull tancat i poder disposar d'un lloc on recolzar el front permetrà no deixar esgotats els músculs de la parpella tancada i descansar les cervicals i músculs del coll que han d'estar en tensió per aguantar el cap quan mirem pel cata. Un cop vaig acomodar el reposa-front amb la rosca a tal efecte, vaig ajustar la distància interpupil·lar i l'alçada del telescopi realment em vaig sentir còmode. Si bé continuava sent una sensació especial, podia veure que si m'hagués de passar hores mirant per un cata preferiria estar així que no de la forma habitual.

A la trobada va venir Antonio Sandoval (autor del conegut llibre "¿Para qué sirven las aves?"), qui ens va explicar que en l'observació d'aus marines a Galícia ell pot estar fins a 11 hores mirant per telescopi (estem xalats o què?) i que aquesta funcionalitat, lògicament, a ell li podia vindre com aigua caiguda del cel. 

Un servidor tenia molta curiositat per utilitzar una mena de mirilla per apuntar el cata cap el teu objectiu i encertar-la a la primera. És una funció que trobo interessant. Si bé amb l'experiència aprens a apuntar el cata cap on tu vols amb certa rapidesa, trobo que segons on estigui l'objectiu pot ser difícil. En concret, coses que estan bastant a prop i entre mig del brancam dels arbres poden presentar certa dificultat. Vaig estar jugant una estona amb la mirilla i em va costar uns quants intents agafar-li el tranquillo però quan vaig tenir-ho controlat em va semblar una característica útil. Vaig apuntar a una pinya a l'interior del brancam d'un arbre a només 10m i, zas! la vaig encertar a la primera. 

El SWAROVSKI BTX en tot el seu esplendor amb el multiplicador de 1,7. Artilleria pesada!
Detall on s'hi veu el reposa-front, la mirilla i els dos oculars.
Una cosa que no us agradarà és que l'òptica és fixa, no zoom. Als tres cossos bàsics existents de SWAROVSKI de 65mm, 85mm i 95mm se'ls pot acoblar un mòdul d'objectiu de 30x als dos primers (65mm i 85mm) i de 35x a l'últim (95mm). Tenint en compte que generalment estem acostumats a endinyar zoom cap als 40x, 50x o més augments, això ens frenaria una mica, així que SWAROVSKI també proporciona un multiplicador de 1,7x que ens convertiria els 30x i 35x en 50x i 60x, respectivament. Augments de 50 i 60 en una òptica de tanta qualitat ja són paraules majors.

Les dioptries dels ulls es graduen de la forma habitual, tal i com faríem amb un binocles normals i les copes oculars per mirar amb o sense ulleres també es pugen i baixen de la forma estàndard.

Després d'aquesta descripció cal dir el següent: la qualitat de visió era senzillament ES-PEC-TA-CU-LAR; poder mirar amb els dos ulls oberts per aquella òptica tan impressionant era una nova experiència a la que no em costaria acostumar-m'hi. Amb el duplicador no semblava que es perdés qualitat d'imatge, només una mica de lluminositat (poca però perceptible) que no crec que arribi a ser un inconvenient en un dia fosc; de fet, vaig tenir ocasió de provar l'aparell amb poca llum perquè un dels dies el cel estava ben tapat.

Un nen que va venir a la trobada i s'ho va passar pipa jugant amb el BTX. L'hi van haver d'arrencar de les mans mentre patalejava pel terra.
Doncs bé, després d'aquestes provatures, aquí us deixo una llista de PROS i CONTRES que un servidor considera que té el nou SWAROVSKI BTX:

PROS
La màxima qualitat òptica habitual de la marca.
La visió binocular et permet apreciar millor les distàncies.
Descans de la parpella que hauria d'estar tancada i del coll.
Interessant prestació d'apuntar i localitzar.
Ideal per sessions llargues mirant pel cata.
El seguiment d'ocells volant és més fàcil que amb un cata monocular.

CONTRES
El pes és considerable (600g més que el ATX de 95mm).
Necessitat d'ajustos de personalització, cosa que fa difícil el seu ús en grups. Per exemple, no és pràctic per als meus cursos.
En aquests moments no hi ha possibilitat de digiscoping. Només adaptador per mòbil iPhone.
Òptica fixa de 30x o 35x que es pot convertir a 50x o 60x.
No he parlat de preus, més que res per no espantar-vos. Ja ho descobrireu...

Cal agrair a Esteller l'organització d'aquestes jornades, les deferències que van tenir cap a tots nosaltres i la facilitat amb la que van posar a disposició nostra tot el seu material per fer provatures, no només el BTX sinó també els ATX, STX i tota la gamma de binocles diversos (gràcies Xavier, Jordi i companyia). Cal també agrair la dedicació de Naturaleza del Sur, que van fer la feina sobre el terreny de portar-nos als llocs on fer les proves, ajudant a buscar els ocells més complicats, amb Adolfo, Almudena i Fernando al peu del canó com uns campions.

Espero que això us hagi estat d'ajut i si esteu pensant "Ostres! A mi també em molaria poder ficar els meus ells en aquesta bèstia de l'òptica" us haig de dir que tindreu l'oportunitat de fer-ho sense cap problema. SWAROVSKI estarà present al Delta Birding Festival (22,23 i 24 setembre) amb el BTX com a estrella de l'any però també amb tota la resta de material per poder provar-lo tant com vulgueu. Així, que... a per ell!

Bon birding!

Comentaris

  1. Em penso que en Montoro i cia. no ens permetran de gaudir d'aquesta meravella, amb prou feines mantenir el que tenim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que hem de fer és fotre fora el Montoro i cia. d'una punyetera vegada! :-))

      Elimina
  2. Molt bon resum! Això de que pesi tant i l'hagis de "personalitzar" per cada persona que mira, sembla que el fan poc versàtil... Però el més important: vas veure el cuaenlairat?

    ResponElimina
  3. No! Vaig anar a 3 llocs que em van indicar 3 fonts diferents i ni rastre, no només del cuaenlairat sinó de gairebé cap altre ocell. Es troba en lloc de vinyes però són tan intensives, sense marges, sense una herbeta ruderal... que són tremendament pobres. O sigui, que em vaig avorrir durant hores entre mig de mars de vinyes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars