Els ocells del món en català

Els de la meva generació vam començar en ornitologia anomenant els ocells pràcticament sempre amb el seu nom científic. No vèiem mai una merla, pit-roig o picot verd sinó un Turdus merula, un Erithacus rubecula o un Picus viridis. El raonament per fer-ho així era molt lògic i proporcionava dos avantatges principals: si els ornitòlegs de tot el món coneixíem el noms científics en llatí ens podríem entendre entre nosaltres sense necessitat d'aprendre els noms en l'idioma de l'altre i el segon avantatge no menys important era que els noms populars són un lio, varien a cada comarca (o a cada poble) i, a més, els mateixos noms es fan servir per diferents ocells en diferents llocs. El pit-roig és el barba-roja, el rupit o la mosquera segons el lloc. A vegades també en diuen caga-mànecs, nom que comparteix amb el bitxac comú en altres indrets. Total, un caos.

També, els noms en llengua vernàcula d'ocells que no tenen nom popular poden sonar mega-artificials. No hi ha nom popular en català (ni en espanyol, ni alemany, ni francès, etc.) per al mosquiter de doble ratlla o el nictibi alablanc i el seu nom en la nostra llengua es veu que clarament ha estat creat "artificialment". Això, fins fa 20 anys sonava molt rar i els ornitòlegs es posaven a riure. Ara, en canvi, quan es veu un Phylloscopus inornatus has de d'avisar que hi ha un mosquiter de doble ratlla sinó els qui no són purament del ram no saben de què estàs parlant. El canvi ha estat radicalment en la direcció contrària.

Està clar que els nictibis no tenen nom comú en català. Això no ho hem vist mai per aquestes contrades!

El fenomen no és català. Ha passat això en tot el món i, de fet, en les llengües potents i amb tradició ornitològica ja fa molt temps que passa, sent els ornitòlegs britànics els que més ens han sorprès en aquest aspecte. Recordo ja fa anys que parlaves amb algun ornitòleg anglès professional o molt ficat en l'ornitologia i no tenia ni hi idea dels noms científics. El desconeixement dels noms científics és realment problemàtic quan parles amb ornitòlegs de països on l'idioma ens és desconegut. Fa uns pocs anys vaig anar a Dinamarca i era un drama parlar amb els danesos: no tenien ni idea dels noms científics! Amb molta sort se sabien el nom en anglès però del nom científic en llatí, ni parlar-ne. Fins i tot un paio que estava anellant no en sabia cap, mentre que aquí els anelladors posen el nom dels ocells a les fitxes en llatí.

Doncs bé, jo volia parlar d'una altra cosa i m'estic enrotllant com una persiana! Volia explicar que aquest any ha vist la llum el Diccionari dels Ocells del Món - No passeriformes, que posa nom català a 4.510 espècies d'ocells de les aproximadament 10.000 espècies d'ocells existents, seguint la classificació de la Illustrated Checklist of the birds of the World, de Lynx Edicions i BirdLife International. Els qui estem en el ram sabem que ja portaven molt de temps treballant-hi i demano disculpes a algú a qui he preguntat unes quantes vegades, quan tindreu la llista de noms en català? per quan els noms catalans? etc., etc.

Però també pel fet de ser del ram, entenc que la feina és monumental si es vol fer ben feta, ja que no es tracta d'agafar els noms anglesos, per exemple, i traduir-los a la brava al català sense ordre ni concert (com he fet jo en aquest blog quan no sabia el nom català). L'associació dels experts (val la pena creditar-los: Raül Aymí, Rafael Cebrian, Jordi Clavell, Manuel-Enric Jiménez i Àlex Mascarell) amb el TERMCAT ha estat fonamental per fer la feina ben feta. Prèviament hi va haver la tasca de definir els criteris terminològics que va veure la llum en la publicació Criteris per a la denominació catalana d'ocells, en la que s'establien les bases de tot plegat. Haig de reconèixer que el vaig mirar i vaig veure que el document no estava fet per mi, donats els seus tecnicismes lingüístics però això no em va impedir veure que el TERMCAT i aquesta colla d'experts han fet una feina excel·lent. Cal també esmentar la col·laboració de la Fundació Barcelona Zoo, cosa que em permet insistir en la importància del Zoo de Barcelona com a element important en el suport a la investigació en el camp de la fauna.

Tornant al Diccionari, me l'he estat mirant i remirant buscant els noms de les espècies que més em criden l'atenció i jugant amb els noms més raros que recordava. Francament m'ha semblat interessant veure com s'ha resolt la denominació d'algunes espècies. D'entrada no apareixen noms mega-artificials com s'ha fet en la llista de noms en espanyol, on surten coses abjectes com "águila-azor", "busardo-ratonero" i altres que semblen més aviat noms de cyborgs que d'ocells.

M'agrada veure que ha desaparegut completament el qualificatiu de "vulgar", que sempre m'havia semblat fins i tot ofensiu per l'ocell batejat amb tal nom. Les espècies comunes ara són "comú" o "comuna" segons el gènere del nom, cosa que fa que algun d'ells soni una mica raro senzillament perquè no estem acostumats a fer servir bé aquest adjectiu (per exemple, arpella comuna o fotja comuna). En qualsevol cas, molt millor que "vulgar". Força espècies porten ara el qualificatiu de "eurasiàtic" (jo hauria dit, erròniament, euroasiàtic), com per exemple, el xot eurasiàtic o la tórtora eurasiàtica. Algunes espècies queden sense qualificatiu ulterior, com el siboc, mentre que tots els altres caprimulgids són enganyapastors+qualificatiu. Em sembla bé. Què li hem de posar, comú? euro-nordafricà? Perfecte.

Hi ha molt bones il·lustracions d'Àlex Mascarell i Jordi Fàbregas que permeten conèixer l'aspecte que tenen molts dels ocells del diccionari. Només hi ha una part de les espècies il·lustrades, no sé quantes però està clar que no podien ser les més de 4.000 referenciades. Bons dibuixos que, a més, es presenten junts en una infografia interactiva que recull tots els ordres i totes les famílies amb el dibuix d'una espècie representativa de cada família. Realment està molt bé i això de "interactiva" em pensava que no significava res però, en canvi, és una funció molt interessant: quan passes el ratolí per davant del dibuix, aquest t'apareix més gran en una finestra i si li fas clic et porta a la fitxa de l'ocell. A més, aquesta infografia la pots descarregar en pdf per fer-te'n un pòster, per exemple. Cool...

Infografia amb tots els ordres i famílies dels no passeriformes. Quan cliques un ocell, s'obre una finestra que engrandeix el dibuix i si el tornes a clicar et dirigeix a la fitxa de l'espècie. A la imatge, dibuix del Mascarell fet per Àlex Mascarell (com no podia ser d'una altra manera!).

Com que sóc un pere-punyetes, he buscat errors en els noms científics, noms dels altres idiomes (els tenim en 4 idiomes més), dibuixos que no concordin, etc. i no he trobat res. No sé si estic perdent facultats o és que realment s'ha fet bé la feina. Crec que és el segon cas. Només hi ha una cosa que no m'agrada: quan fas una cerca en la que t'apareixen molts resultats, només se'n llisten 10 a la pantalla i has d'anar clicant a passar més i més pantalles per arribar a més lluny en el llistat d'espècies. Això és pecata minuta però no estaria de més que es modifiqués això a la web.


Resumint, ens trobem amb el llistat dels noms catalans dels ocells no passeriformes, molt ben fet, ben il·lustrat i amb extres força interessants i útils. Posant-me corporatiu i patriòtic permeteu-me també fer la reflexió que és un honor que la llengua catalana entri en el club dels idiomes que tenen els noms dels ocells del món traduïts, demostrant una maduresa que ens hem guanyat entre tots i que en aquest cas recau sobre tota la colla de persones i institucions que han produït aquest diccionari. Enhorabona!

Bon birding!

Enllaç al diccionari: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/233/Presentacio/