Els kiwis s'estan posant cecs

Reconec que el títol l'he posat per atraure la vostra atenció i realment, no, no em refereixo a que els kiwis s'estiguin posant cecs a menjar els seus saborosos cuquets i altres llaminadures invertebrades sinó que ha aparegut un estudi que diu que estan deixant d'utilitzar la visió i que, per tant, poden esdevenir cecs en un cert temps (a escala evolutiva).

Fem una prèvia sobre la biologia d'aquest bitxo tan particular, el Kiwi.
Les cinc espècies de Kiwi habiten exclusivament a les dues illes de Nova Zelanda. Són ocells rarets, tan des del punt de vista dels seus costums com de la seva taxonomia, que els emparenta amb ocells bastant (i sorprenentment) diferents. Fa uns anys, hom pensava que estaven emparentats amb els ratites és a dir amb els estruços i emus, cosa sorprenent si tenim en compte la diferència de mida i costums. Ara s'ha vist que estan emparentats amb un ocell encara més rar: l'ocell elefant de Madagascar i els moas, uns pardalets que arribaven als 3 metres d'alçada i als 500 Kg de pes. Estan extingits no fa massa, des del s. XVII.

Doncs bé, els Kiwis, curiosos en el seu parentesc genètic amb altres ocells, són també força rarots pel que fa als seus costums. D'entrada són ocells no voladors de la mida d'una gallina o menys (depèn de l'espècie) que van sempre amagats entre la fullaraca i el sotabosc. Tots els ocells no voladors tenen les ales molt petites, com és lògic pensar, però en el cas dels Kiwis això és especialment cert: les seves ales són vestigials, molt petites i clarament inútils. En molts aspectes anatòmics són radicalment diferents als altres ocells, des de la composició dels ossos a l'estructura de les plomes, gairebé més semblants al pèl de mamífer.

Si no fos pel bec i les potes, això sembla més un ratolinet que altra cosa! Font: kiwibird.org
Encara que avui no parlem d'això, totes les espècies de kiwi estan en perill d'extinció. Només fa 76 anys n'hi havia 5 milions! Ara parlem d'una població de només uns milers.
Però l'adaptació que més destaca dels Kiwis és el seu olfacte extraordinàriament desenvolupat. Són capaços d'olorar el seu aliment, generalment invertebrats però també fruita o vegetals des de molta distància i distingir perfectament olors que per nosaltres serien molt similars. Total, que s'assemblen més als típics mamífers, tipus musaranyes o talpons, que furguen tot el dia a ras de terra que no pas a qualsevol altre ocell. Amb aquests costums amagadissos i generalment nocturns, per què dimonis necessiten la vista? I aquí és on entrem en el cor del tema del que volem parlar avui.

Uns investigadors americans (Bret A. Moore i altres) han publicat un article titulat "Blind free-living kiwi offer a unique window into the ecology and evolution of vertebrate vision" en el que expliquen que van fer un seguiment del comportament d'una sèrie de Kiwis amb problemes a la visió i van anar avaluant la seva condició física. Van seguir 160 exemplars del kiwi d'Okarito Apteryx rowi, en perill crític d'extinció a l'illa Sud de Nova Zelanda, d'entre els quals aproximadament un terç tenien problemes de visió i tres d'ells estaven totalment cecs. En altres ocells, tenir una malaltia visual significa anar directament a l'altre barri (i ja no diguem estar totalment cecs).

En canvi els tres Kiwis cecs van sobreviure al menys 4 anys més en perfecta condició física, demostrant així que no feien servir la vista absolutament per a res. Van comprovar que un d'ells es va aparellar, tot i que no van poder assegurar si va tenir descendència. O sigui, que no només no els impedeix alimentar-se i escapar dels predadors sinó que tampoc els impedeix transmetre els seus trets genètics, un aspecte clau pel que fa a l'evolució de l'espècie, i que tindrà molta importància si realment els ulls del kiwi no tenen utilitat.

Excepte l'individu a, tots els altres no devien veure tres en un burro, particularment el c, que era totalment cec. Font: article citat de Moore et al.
La capacitat de visió del kiwi deu ser les restes de l'ancestre comú (el moa) per al qual la visió era molt important i, per tant, la pèrdua actual de la capacitat visual del kiwi es pot considerar un exemple d'evolució regressiva adaptativa, segons la qual un animal perd un òrgan o una capacitat determinada per manca d'ús. De fet, els autors fan notar en el seu article que tots els altres vertebrats que comparteixen hàbitat i costums amb el kiwi han esdevingut pràcticament cecs (tot i tenir ulls) i, per tant, el kiwi deu anar pel mateix camí. Hom pensa que els ulls d'aquestes espècies quasi cegues els serveixen només per detectar si és de dia o de nit.

Els autors conclouen dient que "Pel fet de ser un rar exemple d'espècie d'ocell nocturn no volador que ha evolucionat pràcticament sense predadors naturals, el kiwi representa una excel·lent oportunitat per estudiar l'ecologia i l'evolució del sistema visual des d'una perspectiva única". Exciting, no creieu?

Un cop més (vegeu entrada al blog http://abeljulien.blogspot.com.es/2016/12/evolucio-en-accio-amb-el-mosquiter-de.html) tenim un exemple d'evolució i selecció natural en acció davant dels nostres mateixos nassos, que no tenen la capacitat olfactiva dels del kiwi però que tot i així ens permeten olorar temes interessantíssims per estudiar.

Bon birding!



Comentaris

  1. Molt interessant Abel.
    Jo ja pensava que et referies a l'alcoholisme dels habitants de Nova Zelanda -popularment nomenats Kiwis- ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si las novazelandesos els deu agradar que els diguin Kiwis. Podrien haver buscat un animal amb més estil... :-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars