Però... on està l'ocell?

Anem un grup d'un curs de principiants per un bosc dens; al nostre voltant només hi ha arbres i arbustos, no podem veure cap espai obert. Llavors algú diu: "Mireu aquell ocell!" i la pregunta òbvia que fa tothom és "On? On és?" I el que ha trobat l'ocell contesta: "Allà, en aquell arbre". Aquell arbre? Quin arbre dels aproximadament cent arbres que tenim davant nostre? Mentrestant, tothom intentant interpretar on és "allà" i mirant en direccions a vegades completament divergents.

Quan volem indicar el lloc on es troba un ocell per tal que els altres el puguin observar, hem de donar les indicacions de tal forma que el receptor tingui punts de referència que el condueixin cap a la ubicació de l'ocell. No sempre és fàcil. De fet, sovint és difícil. Hem de tenir en compte que si només apuntem amb el dit, els nostres ulls sí que estan en línia respecte a la punta del nostre dit i l'ocell que assenyalem però qualsevol persona que estigui desplaçada només uns centímetres cap un cantó o un altre tindrà una perspectiva força diferent.

Hem de començar dient coses concretes de la globalitat del paisatge com:
Veus aquella alzina tan grossa?
Veus l'arbre que sobresurt més que els altres?
Veus l'arbre sec?

I anar conduint la vista per fites concretes i observables:
Ressegueix la branca més gran de la dreta fins que arribes a un lloc on es bifurca. L'ocell està a la branca que hi ha sota.
Si baixes pel tronc, quan arribes a terra, tires uns 2 metres cap a la dreta i allí està, posat sobre una pedra.

A vegades també va bé donar una referència del paisatge o el mateix horitzó, com si el que tenim davant fos un quadre de dues dimensions. En aquests casos podem començar amb una referència que no té absolutament res a veure amb el lloc concret on està l'ocell però que si hi tracem una línia imaginària ens hi porta:
Veus la torre elèctrica més alta de l'horitzó? Si baixes recte en vertical, quan arribes a la llacuna, tens el blauet en una canya.
Entre les dues cases que hi ha a l'horitzó, baixes la vista fins arribar a un tronc sec; allí tens l'aligot.

Ok, és fàcil però una forma d'indicar aquest seria: veus el tronc tort que surt de l'esquerra? si el ressegueixes cap amunt, quan s'acaben les fulles grogues hi tens un lloro esperant que el miris.

És possible que hàgim començat donant les indicacions força lluny d'on realment està l'ocell però això no importa. És més important que hàgim aconseguit donar referències clares que el nostre interlocutor hagi estat capaç de trobar amb facilitat. És curiós, a més, quan difícil és a vegades trobar un ocell en un comportament que a priori hauria de ser força visible. Per exemple, m'he trobat sovint que escolto un pit-roig cantant a prop, amb el so procedent del centre d'un arbre relativament a prop però en canvi no es veu. Quan el localitzes, veus que estava fàcilment visible però que estava envoltat d'un "quadre" d'una amalgama de clarobscurs i tonalitats diferents de verd i marró, a més d'un espai tridimensional on hi ha elements a diferents distàncies.

Quan explico en els cursos com donar aquestes indicacions, no deixa de sorprendre'm que hi ha gent que ràpidament aprèn aquesta senzilla tècnica mentre que altres persones tenen autèntiques dificultats per fer-ho amb un mínim de claredat. Sempre he pensat que aquests últims tenen més vena artística que científica. Suposo que no ho arribaré a saber mai.

En qualsevol cas, recordeu de donar sempre les indicacions de forma precisa i amb referències del paisatge. Altrament la resta de la gent del grup només veurà sortir un ocell volant quan ja és massa tard per observar-lo...

Bon birding!



Comentaris

  1. Coi, és molt fàcil, només cal dir; Que no el veus? És allí! ;-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. També es pot substituir per allò de "l'haveu vist? però l'haveu vist?" jajaja

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars