El teu esperit en un ocell

Des de temps immemorials, l'ésser humà ha vist els ocells com una mena d'enllaços, emissaris o interlocutors amb els déus. En la majoria de les cultures, els déus estan en les altures, al cel, als estels nocturns o més amunt dels núvols. I els ocells volen, així que la relació és òbvia: poden arribar al cel i portar missatges dels déus cap als humans i viceversa. Però donat que moltes cultures creuen o han cregut que els déus tenen poders de tot tipus, incloent-hi la visualització del futur, la influència en el comportament de les persones o la capacitat d'alterar la meteorologia, entre moltes altres coses, per no dir totes, els ocells han estat vistos com a transmissors de tot el poder diví.

Per tots ens és coneguda la dimensió espiritual i de relació amb el més enllà i els déus que moltes cultures han donat als ocells (Font: The Nine Pound Hammer)

Ha caigut a les meves mans un curiós article del Journal of Ethnobilogy de Kerry Hull i Rob Fergus titulat Birds as seers: an ethno-ornithological approach to omens and prognostication among de Ch'orti' Maya of Guatemala, és a dir, Els ocells com a vidents: una aproximació etno-ornitològica a les profecies i pronòstics entre els Mayas Ch'orti' de Guatemala. L'article fa un recull de les creences d'aquest grup ètnic i lingüístic de l'est del país, en la frontera amb Hondures i avalua el grau de persistència d'aquestes creences entre els joves.

Dones chortí mantenint la tradició de teixir en mimbre.
És interessant quan en la introducció compara el coneixement dels ocells per part dels Chortí (perdoneu, ometo els apòstrofs que la llengua Chortí posa entre les paraules) i dels americans. Als EEUU hi ha uns 46 milions de persones que es qualifiquen com a birders, que són gent que va des dels que miren ocells a una menjadora del seu jardí fins als entusiastes dels bimbos; doncs bé, un 74% d'aquests identifiquen només fins a 20 espècies (birders molt light, com veiem), un 13% arriba a 21-40 espècies i un 9% és capaç d'identificar més de 41 ocells diferents. En canvi, el Chortí mitjà arriba a 30-50 espècies sense cap problema i els autors relaten com un senyor d'avançada edat n'identificava fàcilment més de 100. O sigui, conclusió inicial: els ocells són part important de la vida dels Chortí.

A més, els noms dels ocells en chortí són onomatopeics, és a dir, recorden al cant o reclam de l'ocell, cosa que ja els facilita la identificació. Penso que això és una gran idea. Si en lloc de pitroig li diguéssim tic-tic ja ens sabriem el reclam! (tallarol de casquet=check-check, pinsà= bing!, rossinyol bord=pitxup-pitxup, etc.). A més, després relacionen el so amb el tipus de profecia o pronòstic que fa l'ocell.

La relació que estableixen els Chortí entre els ocells i les profecies és tal que la paraula ajbaxmut significa tant ocell com profecia i, a més, també vol dir bruixeria. Per als Chortí, els ocells són el pont entre aquest món l'Altre Món, com diuen ells. Quan una persona mor, el seu esperit puja cap al cel i la paraula que utilitzen per dir "esperit" és mut, que vol dir ocell en el llenguatge habitual. És com dir que "quan una persona mor, el seu ocell puja cap al cel". Certament, a l'article es transmet que els autors devien al·lucinar bastant amb aquesta íntima relació que estableixen els Chortí entre els ocells i el més enllà, l'Altre Món.

Alguns ocells porten bons auguris, de tal forma que el Chortí que els veu a prop se sent realment afortunat. Els tirànids (kingbirds) i els mastegatatxes americans porten bona sort, materialitzada en una visita inesperada d'algú que estimes o en una oferta de feina. Segons com cantin, poden anunciar alguna cosa; p.ex., quan un determinat mastegatatxes fa un cant que sembla que digui "ara ve, ara ve" anuncia l'arribada de pluges. Quan una espècie de tord (Turdus grayi),canta de nit és que està demanant que vingui la pluja. Però el rei de la pluja és el falcó rialler (Herpetotheres cachinnans), anomenat wako en llengua chortí, també de forma onomatopèica pel sonor reclam que emet el mascle quan interacciona amb la femella (wako-wako-wako) i que es pot escoltar des de kilòmetres de distància.

El tirà de bec gruixut, un ocell de la bona sort (Foto: whatbird.com)

Hi ha ocells, en canvi, que porten malastrugança, males notícies, malalties, desastres o fins i tot la mort. El rei de la mala sort és -pobrissó meu- el mussolet ferruginós (Glaucidium brasilianum). El seu cant habitual ja porta mal rotllo però quan fa un cant poc freqüent, kuxkux kuxkux, en una nit de lluna plena entre els mesos d'octubre i novembre vol dir que realment la cosa pinta malament, normalment que la mort està propera. A més, si canta en època de sequera, anuncia que la sequera persistirà encara més. També es diu que els bruixots i altre gent amb males intencions fan que els mussolets cantin prop de la casa d'algú a qui volen portar mala sort. Cotorres, enganyapastors, cucuts esquirol, el picot frontdaurat, l'aligot cua-roig i bastants més també porten coses dolentes, algunes francament rebuscades.

Protesto enèrgicament! Aquest ocell tan simpàtic, el mussolet ferruginós, no es mereix que sigui considerat un ocell de la mala sort pels Chortí! (Foto: wikipedia)

Quan els autors investiguen l'extensió d'aquestes creences entre les diferents generacions de Chortís destaquen que els joves ni creuen en aquesta dimensió espiritual dels ocells ni tenen tants coneixements sobre la seva identificació. Entre els joves Chortí, aquesta cultura dels ocells en el millor dels casos és folklore i per molts, senzillament, una autèntica estupidesa. Un altre factor que ha influït en l'abandó d'aquestes creences és la penetració creixent de la religió evangèlica que considera que aquestes creences tradicionals no són més que perilloses supersticions enviades pel diable.

La població Chortí cada vegada està més empobrida econòmicament i els problemes de delinqüència, drogues i similars van a l'alça. Segons els vells, no hi ha cap dubte que això està passant per la desconnexió creixent entre les persones i els ocells. L'íntima relació amb aquests éssers divins que ha configurat la cultura Chortí, part del llegat mil·lenari de la civilització Maya, se'n va.

I ara us explicaré una intimitat, una experiència personal, que per als vells Chortí deu ser el pa de cada dia:

Fa anys vaig tenir un somni. Vaig somiar que em moria. De cop, queia de genolls i notava que la vida marxava, vaig girar el cap a la dreta i hi havia un gaig, acostant-se. Llavors el meu esperit deixava el cos, se n'anava cap al gaig, tot fusionant-se amb ell; empreníem el vol i des de l'alçada veiem una hermosa vall, amb un riu coronat per turons verds i boscos esponerosos. El sol de tardor lluïa mentre la brisa acaronava les fulles daurades dels pollancres. L'aire era fresc i pur. El dia era cristal·lí. Quan em vaig despertar, la vida, en tota la seva plenitud, m'esperava.

Bon birding!


Comentaris

  1. Fantàstica entrada! Poesia, ciència i trascendència tot junt! M'ha fet pensar en la relació entre ocells i l'altre món o l'espiritualitat en general. Per nosaltres el més conegut culturalment és l'associació del colom amb l'esperit Sant, o el colom de la Pau que es va posar a l'espatlla de Noè amb una branca d'olivera al bec. També tenim ocells de malastrugança, els corbs, garses i enganyapastors o la xibeca, i de bon auguri (la cigonya), els Ibis entre els egipcis que fins i tot els momificaven, l'au fènix de la mitologia grega...a mi se'm va aparèixer, literalment, un quetzal a Guatemala i és el més semblant a l'aparició d'un ésser fantàstic, fins i tot el bosc semblava haver-se silenciat. El consideren un missatger dels déus i quan ho vaig explicar als col·legues guatemaltencs em van mirar amb els ulls rodons, que això era un senyal com si fos una mena d'escollit per alguna cosa...felicitats per l'entrada, buscaré l'article, però si no el trobo, el podries compartir?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Els enganyapastors com a malastrugança no ho havia sentit mai, tot i que té lògica en un ocell nocturn i "raro". M'emprenya perquè el siboc és el bitxo que més em fascina de tots.
      L'article està a BioOne però te l'he enviat per email, així el tens segur.
      Molt bé l'experiència amb el quetzal a Guatemala!

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars