Has vist algun Turdus urbanicus?
Molts dels lectors d’aquest blog suposo que coneixeu el comportament de les cornelles de la ciutat japonesa de Sendai, que per trencar unes nous dures, les llencen sobre l’asfalt dels carrers en zones de fort tràfic, per tal que els cotxes les trenquin al seu pas i llavors poder-se menjar el contingut. Les cornelles n’han après tant, que ja saben que és millor tirar-les als passos de vianants i esperar a que es posi vermell per als cotxes i baixar a recuperar-les quan saben que els cotxes estan aturats. Per si no ho coneixíeu, el vídeo més conegut és aquest: https://www.youtube.com/watch?v=BGPGknpq3e0
També sabem que els ocells urbans són més arriscats, més investigadors i, en certa manera, més espavilats que els ocells d’entorns rurals. Joan Carles Senar i altres col·laboradors seus ho demostren en diferents articles (p.ex, “Personality and Urbanization: behavioural traits and DRD4 SNP830 polymorphisms in great tits in Barcelona city” a Journal of Biology, October 2016) i podeu trobar també articles amb treball de camp de tot el món en els que, des d’una perspectiva o una altra, es demostra que els ocells urbans tenen un comportament més explorador, assumeixen més riscos o, fins i tot, s’estressen més. Una pregunta, però, que tots els investigadors es fan és: intervé la selecció natural en algun d’aquests processos? arriba a haver-hi una diferenciació genètica entre ocells urbans i no urbans? En un extrem –molt extrem- d’això, una mateixa espècie acabaria diferenciant-se entre la versió urbana i no urbana.
En el llibre “Darwin comes to town”, Menno Schilthuizen discuteix sobre això. No he llegit el llibre complet sinó un resum a The Guardian aquí https://www.theguardian.com/cities/2018/jul/23/darwin-comes-to-town-how-cities-are-creating-new-species que m’ha portat a altres enllaços i comentaris sobre el llibre. Crec que dir que les poblacions d’aquests ocells comuns (mallerengues, merles, garses, tudons i molts altres) que trobem a parcs i arbredes urbanes poden arribar a esdevenir espècies separades és molt agosarat o, com a mínim, prematur. No sé, hauríem d’esperar uns 200 o 300 anys a veure si l’especiació comença a fer-se evident (jo m’apunto a l’espera). Sense necessitat d’esperar tant de temps, una cosa que interessa veure és si en l’escenari actual ja hi ha diferències genètiques.
No només hi ha comportaments propis dels individus urbans perquè, de fet, les persones també tenim aquestes diferències a ciutat i al camp i no som espècies diferents (tot i que sé algun lloc que no revelaré on el personal sembla d’un altre planeta). Les característiques diferents arriben al desenvolupament de característiques físiques diferents, com el plomatge dels coloms urbans, que conté uns components detox que el protegeixen dels contaminants atmosfèrics o fins i tot les plantes que creixen a les esquerdes del paviment de les aceres, que desenvolupen unes llavors diferents, més adaptades a aquesta situació.
En un estudi dels USA del roquerol americà (Petrochelidon pyrrhonota), demostren que els roquerols morts a la carretera tenen les ales mig centímetre més llarga que la població general de roquerols. És a dir, hi ha més atropellaments de roquerols d’ala llarga que dels que tenen l’ala curta. Les ales llargues serveixen per tenir potència en un vol en línia recta i agafar més velocitat però no permeten maniobrar tant en distàncies curtes, on una ala més curta i arrodonida fer girs més ràpids i, per tant, escapar d’un cotxe que se’t tira a sobre. Tenint en compte que hi ha poblacions de roquerol que només crien als ponts de les autopistes, podem pensar que aquests acabaran diferenciant-se per ser una nova espècie?
El cas més estudiat és el de la merla. A tot Europa i nord d’Àfrica, les merles urbanes estan diferenciant-se netament de les seves homòlogues de poble. Tenen el bec més curt i robust, el seu cant és diferent (més agut), canten molt més d’hora (tres hores abans de la sortida del sol), són sedentàries en llocs on la població general és migradora, crien molt més aviat i tenen altres característiques biomètriques diferenciades. Segons alguns, aquestes merles urbanes podrien esdevenir una nova espècie que es guanyaria el nom de Turdus urbanicus.
Com era d’esperar, ja hi ha diferències genètiques detectables entre les poblacions de totes aquestes espècies en les que es detecten diferències de comportament o de biometria. Això no és cap sorpresa. Però, són aquestes diferències significatives i van en procés de formar una nova espècie?
La meva opinió és que rotundament no i, entre moltes altres coses, hi ha dues raons fonamentals:
Bon birding!
També sabem que els ocells urbans són més arriscats, més investigadors i, en certa manera, més espavilats que els ocells d’entorns rurals. Joan Carles Senar i altres col·laboradors seus ho demostren en diferents articles (p.ex, “Personality and Urbanization: behavioural traits and DRD4 SNP830 polymorphisms in great tits in Barcelona city” a Journal of Biology, October 2016) i podeu trobar també articles amb treball de camp de tot el món en els que, des d’una perspectiva o una altra, es demostra que els ocells urbans tenen un comportament més explorador, assumeixen més riscos o, fins i tot, s’estressen més. Una pregunta, però, que tots els investigadors es fan és: intervé la selecció natural en algun d’aquests processos? arriba a haver-hi una diferenciació genètica entre ocells urbans i no urbans? En un extrem –molt extrem- d’això, una mateixa espècie acabaria diferenciant-se entre la versió urbana i no urbana.
En el llibre “Darwin comes to town”, Menno Schilthuizen discuteix sobre això. No he llegit el llibre complet sinó un resum a The Guardian aquí https://www.theguardian.com/cities/2018/jul/23/darwin-comes-to-town-how-cities-are-creating-new-species que m’ha portat a altres enllaços i comentaris sobre el llibre. Crec que dir que les poblacions d’aquests ocells comuns (mallerengues, merles, garses, tudons i molts altres) que trobem a parcs i arbredes urbanes poden arribar a esdevenir espècies separades és molt agosarat o, com a mínim, prematur. No sé, hauríem d’esperar uns 200 o 300 anys a veure si l’especiació comença a fer-se evident (jo m’apunto a l’espera). Sense necessitat d’esperar tant de temps, una cosa que interessa veure és si en l’escenari actual ja hi ha diferències genètiques.
No només hi ha comportaments propis dels individus urbans perquè, de fet, les persones també tenim aquestes diferències a ciutat i al camp i no som espècies diferents (tot i que sé algun lloc que no revelaré on el personal sembla d’un altre planeta). Les característiques diferents arriben al desenvolupament de característiques físiques diferents, com el plomatge dels coloms urbans, que conté uns components detox que el protegeixen dels contaminants atmosfèrics o fins i tot les plantes que creixen a les esquerdes del paviment de les aceres, que desenvolupen unes llavors diferents, més adaptades a aquesta situació.
En un estudi dels USA del roquerol americà (Petrochelidon pyrrhonota), demostren que els roquerols morts a la carretera tenen les ales mig centímetre més llarga que la població general de roquerols. És a dir, hi ha més atropellaments de roquerols d’ala llarga que dels que tenen l’ala curta. Les ales llargues serveixen per tenir potència en un vol en línia recta i agafar més velocitat però no permeten maniobrar tant en distàncies curtes, on una ala més curta i arrodonida fer girs més ràpids i, per tant, escapar d’un cotxe que se’t tira a sobre. Tenint en compte que hi ha poblacions de roquerol que només crien als ponts de les autopistes, podem pensar que aquests acabaran diferenciant-se per ser una nova espècie?
El cas més estudiat és el de la merla. A tot Europa i nord d’Àfrica, les merles urbanes estan diferenciant-se netament de les seves homòlogues de poble. Tenen el bec més curt i robust, el seu cant és diferent (més agut), canten molt més d’hora (tres hores abans de la sortida del sol), són sedentàries en llocs on la població general és migradora, crien molt més aviat i tenen altres característiques biomètriques diferenciades. Segons alguns, aquestes merles urbanes podrien esdevenir una nova espècie que es guanyaria el nom de Turdus urbanicus.
 |
| No és exactament el cas del que estem parlant però si aquesta merla leucística que vaig fotografiar a Berlín esdevingués una nova espècie seria cool, eh? |
Com era d’esperar, ja hi ha diferències genètiques detectables entre les poblacions de totes aquestes espècies en les que es detecten diferències de comportament o de biometria. Això no és cap sorpresa. Però, són aquestes diferències significatives i van en procés de formar una nova espècie?
La meva opinió és que rotundament no i, entre moltes altres coses, hi ha dues raons fonamentals:
- Per crear una nova espècie, les dues poblacions han d’estar aïllades reproductivament (per raons físiques o conductuals) i les merles urbanes intercanvien gens (crien) amb les merles rurals, com a mínim en els punts de contacte.
- Les merles urbanes estan disperses en les diferents ciutats del món. Si s’haguessin d’especiar, es convertiria cada població de cada ciutat en una espècie diferent. No hi hauria intercanvi genètic entre els Turdus urbanicus i cada ciutat tindria una espècie nova.
Bon birding!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada