De festival a festival

Fa 30 anys un servidor ja estava mirant pardals a tota hora i estava subscrit a un bon nombre de revistes ornitològiques estrangeres, principalment britàniques. Recordo que en aquell moment es va anunciar una cosa molt especial i novedosa: una mena de fira d'ornitologia en la que hi hauria activitats, xerrades i tot el material i productes que els ornitòlegs poguessin necessitar, des de llibres a prismàtics passant per menjadores, caixes niu i viatges ornitològics. Aquest experiment s'anava a fer a Rutland Water, Anglaterra, estava comandat per un home entusiasta anomenat Tim Appleton i li van posar el nom de British Birdwatching Fair. Naixia l'esdeveniment ornitològic que és capaç de moure més ornitòlegs de tot món.

Però Tim Appleton i els seus companys que compartien el somni de fer un fira que fos un punt de trobada per als ornitòlegs britànics, no sabien que, en realitat, estaven fent una cosa encara més gran que crear un esdeveniment ornitològic de primer ordre. En realitat, estaven posant la llavor per replicar la idea de les fires o festivals ornitològics a la resta del món. Recordo que en les primeres edicions de la Bird Fair (tal i com es va acabar dient la British Birdwatching Fair), un servidor llegia amb admiració com l'esdeveniment tenia un èxit extraordinari, ja des dels seus inicis i, jo, visionari com soc, pensava "Quina sort, aquests britànics! Això, aquí no serà mai possible". Home de poca fe!



El tonto d'un servidor mai no hauria imaginat que tindríem els cracks de l'star system ornitològic en una nostrada fira ornitològica catalana. El que dic: soc un visionari!

A mesura que aquí anaven passant tot un seguit de coses que jo també havia pensat que era impossible que passessin aquí (com per exemple, que hi hagués milers de col·laboradors en projectes de seguiment d'ocells, que hi hagués empreses de viatges ornitològics o programes d'ornitologia a la tele) resulta que s'anaven bastint els fonaments per tal que aquí també hi hagués una Bird Fair, sense que un servidor ho intuís de cap manera.

L'any 2013, Francesc Kircher, propietari de la botiga Oryx ens va presentar una idea a la Fundació Catalunya - La Pedrera i a l'Institut Català d'Ornitologia que, de forma molt resumida i sintètica, venia a dir que féssim una Bird Fair a Catalunya. Afortunadament, Kirchner, a diferència d'un servidor, sí que te una visió que va més enllà del seu nas. Ens estava parlant, ni més ni menys, de formar un equip que entrés directament a jugar a la primera divisió. Recordo que em va costar entendre quina era la magnitud de la seva proposta però quan vaig veure realment de què anava tot allò em vaig adonar que teníem alguna cosa gran, molt gran, entre mans. Naixia així el Delta Birding Festival (ep! en el nom sí que hi tinc mèrit perquè vaig ser jo qui el va proposar!) i de la mà d'un visionari de veritat, Francesc Kirchner, sí que entràvem de ple a la primera divisió, portant noms com Killian Mullarney o Magnus Rob en la primera edició, l'any 2014. No m'ho podia creure!

Aquest és Francesc Kirchner (esquerra), el paio que ens va liar en tot aquest tinglado. Només li puc dir una cosa: gràcies!

La llavor de la Bird Fair plantada el 1989 a Rutland Water, havia germinat a Catalunya 25 anys més tard però no només ho havia fet al nostre país. Anys abans ja havia esclatat en la degana de les fires ornitològiques a Espanya, la Feria Internacional de Ornitologia d'Extremadura i en diversos festivals ornitològics europeus, com el de Falsterbo. Ara tenim festivals amb diverses característiques arreu d'Europa però centrant-nos en l'Estat Espanyol, en tenim unes quants:

  • Feria Internacional de Ornitologia (més coneguda com a FIO) a Extremadura.
  • Delta Birding Festival a Catalunya.
  • Doñana Bird Fair, a les immediacions del PN de Doñana, a Andalusia.
  • MadBird, al Paseo de la Castellana de Madrid.
  • Birding Festival de les Zones Humides d'Alacant
  • Ornitocyl, a Castella i Lleó
i si googlegeu una mica, en trobareu d'altres amb objectius més particulars (com el Festival de las Grullas de Gallocanta) o d'abast més reduït.

D'entre aquests festivals, alguns són més professionals, altres més dirigits al gran públic, alguns es concentren en les activitats a l'aire lliure, altres en l'exposició comercial o altres en la promoció del turisme ornitològic regional, de forma que podem parlar de molts matisos diferents.  L'important és que s'entengui que aquests festivals no es fan la competència sinó que es complementen, precisament per aquests matisos diferents i per les seves ubicacions geogràfiques. El MadBird, per exemple, és una fira de llibres, caixes niu, menjadores, empreses del sector i molts altres que ocupen un bon tros del Paseo de la Castella, on hi passen riuades de madrilenys entre els que hi ha des d'ornitòlegs professionals a personatges tatuats i taladrats a pírcings que descobreixen a la fira que els ocells tenen plomes. Bastant diferent del Delta Birding Festival, oi?

Als EEUU, també ha arribat la febre dels festivals ornitològics i llegeixo al Living Bird, la revista del Cornell Lab of Ornithology, un recull de, ni més ni menys que 70 festivals d'ornitologia arreu del país, sense comptar els d'abast molt local. A llatinoamèrica, els governs impulsen la realització de festivals d'ornitologia per dinamitzar el turisme sostenible, amb el festival de Tolima, a Colòmbia, com un dels més importants. A la Asian Bird Fair hi participen centenars d'expositors i organitzacions, amb una cerimònia d'inauguració on desfilen els delegats de cada país com als jocs olímpics. No està gens malament.

Dit això -que no competim entre nosaltres- també us diré que els organitzadors del Delta Birding Festival anem sempre amb la punxa al cul de fer cada any un festival millor, inventant, innovant, copiant (sí!) i redissenyat tot el que calgui. En aquest món, si caus en l'autocomplaença, no avances.

Tornant al punt central, el fet que hi hagi aquesta explosió de festivals entorn del món de l'ornitologia és un fet molt positiu. Vol dir que cada vegada hi ha més gent interessada en els ocells que va als festivals i els festivals propicien que hi hagi més gent interessada en els ocells, en una roda que es retroalimenta mútuament.

En un estat d'eufòria post Delta Birding Festival de l'any 2014, un servidor escrivia en aquest blog (http://abeljulien.blogspot.com/2014/09/delta-birding-festival-el-dia-despres_30.html) que el nombre d'aficionats a l'ornitologia es triplicaria o quintuplicaria en pocs anys. El 2014 vam tenir 700 visitants, el 2018 n'hem tingut 2.600. No se'm donen massa bé les matemàtiques però això és gairebé el quàdruple, no?

Bon birding!









Comentaris

Publicacions populars