Eclipsis de sol i ocells

Sempre he sentit de part dels astrònoms que, actualment, un eclipsi solar no té altre interès que l'anècdota o la possibilitat de veure la corona solar amb aparells relativament rudimentaris però que, realment, amb els mitjans d'observació actuals que tenen els grans centres d'investigació, no s'obté informació rellevant. Per això, sempre que anuncien un eclipsi solar tampoc se m'exciten especialment les neurones, més enllà de pensar que si estic en un lloc obert quan es produeixi el fenomen, aixecaré el cap a veure quina pinta té.

Ocells a l'eclipsi total de 2017. Font: Leonardo Caldas. https://apod.nasa.gov/apod/ap190709.html

Providencialment, l'amic Xavier Ferrer m'envia una referència a un article a la web del Cornell Lab of Ornithology sobre l'afectació dels eclipsis solars en els ocells que m'ha fet pensar "Com és que no se m'havia acudit mai mirar què fan els ocells en un eclipsi?!" A vegades penso que soc una mica curt de mires. Soc capaç d'estar mirant una peli exclusivament per identificar els ocells que s'escolten de fons i, en canvi, se'm passa per alt relacionar un fet natural com aquest amb els nostres estimats ocells.

Doncs bé, en l'article que m'envia Xavier (que podeu trobar aquí), hi ha alguns detalls molt interessants començant pel fet que la informació l'han recollida amb ciència ciutadana. El 21 d'agost de 2017 hi va haver un eclipsi total visible a bona part dels EEUU i el CLO va demanar als col·laboradors d'eBird que fessin llistes completes en el moment de l'eclipsi i que anotessin qualsevol comportament anormal que veiessin en els ocells. A més, van agafar informació dels radars que són capaços de detectar els estols d'ocells que estiguin volant en aquell moment. Als EEUU aquests radars són molt utilitzats principalment per aeronàutica i meteorologia però també per a altres aplicacions, moltes d'elles relacionades amb el món natural.

Hi ha com exemple el radar de la zona de Greenville i Simpsonville (nom molt curiós), a Carolina del Sud. Aquest radar mostra una cosa molt clara (per qui ho sap interpretar, clar): els ocells de comportament aeri (orenetes i falciots) baixen d'alçada a mesura que l'eclipsi progressa i estan al màxim de baixos uns minuts després de quan l'eclipsi estava al seu màxim. En el gràfic de baix, els investigadors han dibuixat una circumferència que encercla els ocells amb aquest comportament per tal que ho entenguem. Quan el cercle està al màxim de petit, és quan els ocells estaven a la menor altitud. Es pot dir que l'eclipsi va buidar el cel d'ocells.

Font: BirdCast. Cornell Lab of Ornithology

Pel que fa a les observacions d'eBird, és molt interessant veure les coses que van notar els col·laboradors. En faig aquí una síntesi:

- Una "pluja" d'orenetes porpres, el conegut Purple Martin (Progne subis), que de cop cauen sobre uns cables amb aspecte de desorientades.
- Falciots baixant de cop a molt poca alçada, volant amunt i avall i xisclant.
- 500 orenetes de ribera baixen de cop i se'n van a una joca de canyís.
- Ocells nocturns apareixen de cop! com un estol sobtat de 26 enganyapastors americans i moltes estrigiformes que es veuen de cop en plena activitat (gamarussos, ducs i xots americans).
- Passeriformes migrants nocturns, es posen en actitud de voler emprendre el vol per migrar.
- Voltors negres americans anant a una joca.
- 12 garses americanes ajocant-se en un arbre.
- Molts ocells grossos (ardèides, rapinyaires) donant voltes erràticament, com desorientats.

En conjunt, sembla que els ocells, senzillament, es pensaven que de cop era de nit. És curiós perquè sempre diem que tenen uns ritmes circadians més acurats que nosaltres (ritmes biològics del dia, que implica que saben a l'hora en què estan) i, en canvi, el fet que es faci de nit, encara que sigui a una hora que no toca, els dispara el comportament nocturn corresponent. 

També és curiós que aquests comportaments es van detectar als punts on l'eclipsi va cobrir més del 95% de la superfície del sol, que fa que la foscor sigui molt semblant a la nit.

Veurem sibocs a ple dia en el proper eclipsi solar a Catalunya?

Això es el resultat d'uns 1.200 birders enviant llistes completes i, com sempre, posa de manifest la importància de la ciència ciutadana per tenir informació massiva que de forma individual i sense compartir seria molt difícil d'obtenir.

Com que soc home previsor, he anat a mirar quan serà el proper eclipsi important visible des de Catalunya amb una cobertura superior al 95% (https://www.tutiempo.net/eclipses-solares/barcelona.html). Hi haurà uns eclipsis parcials de pacotilla que cobriran un 7%, 9% , res, chichinabo. En canvi, atenció, el 12 d'agost de 2026 hi haurà un eclipsi que cobrirà el 99,7% de la superfície del sol a les 20:29h. Manquen 7 anys, o sigui que tenim temps de sobra per posar-nos d'acord a fer una cobertura espectacular d'Ornitho de tot Catalunya sense deixar un pam lliure. Jo ja m'ho he posat a l'agenda perquè no se m'oblidi anar al meu local patch i veure què fan els meus estimats ocells de l'Hostal del Fum.

 
Doncs ja ho sabeu, poseu-vos-ho també a l'agenda. De tota manera, ja faré un recordatori des de les xarxes per si a algú se li oblida...

Bon birding!