Que se n'ha fet dels roquerols morts?

Roquerols (Ptyonoprogne rupestris) (Font: Wikimedia - Wald1Siedel)

 

Aquest passat hivern, entre el 8 i 10 de gener de 2021, es va produir una important mortalitat de roquerols (Ptynoprogne rupestris) de la qual se'n van fer ressò fins i tot els mitjans de comunicació generalistes. El roquerol és l'única oreneta que es queda a l'hivern entre nosaltres i sempre m'ha intrigat com diantre s'ho fa per aconseguir alimentar-se d'insectes aeris en una època, l'hivern, en la que és més difícil veure un mosquit volant que un unicorn. Però segur que els troben perquè, hivern rere hivern, els roquerols es queden entre nosaltres mentre les altres orenetes marxen esporuguides cap a latituds més benignes. Enguany, una sobtada onada de fred va agafar desprevinguts els nostres roquerols i es va produir una perceptible mortalitat.

Es van comunicar grups de dotzenes i, fins i tot, algun centenar, d'ocells morts en zones urbanes, moltes d'elles prop de la costa, on el roquerol sol baixar a l'hivern:

L'Ampolla, 38; Sitges, 76; Tarragona, 132; Badalona, 164; Sant Carles de la Ràpita, 104 i també a Dosrius, Sabadell, Santa Susanna i Pineda de Mar, entre d'altres.

Podeu veure la informació a Ornitho, fent una consulta filtrant per les dates esmentades i cercant els roquerols introduïts al mòdul de mortalitat (un avantatge de tenir una plataforma de ciència ciutadana amb milers de col·laboradors).

Aquesta sobtada mortalitat addicional, superior a la que seria natural en un hivern normal, segurament ha fet que població nidificant de roquerol a la primavera hagi estat menor del normal. La població estimada de roquerol a Catalunya ronda els 40.000 exemplars, segons el SIOC (www.sioc.cat), i s'han comunicat almenys uns 500 roquerols morts, que de ben segur representen només una part dels que realment han mort. Per tant, segur que, en major o menor mesura, enguany hem tingut menys roquerols nidificants que altres anys. La pregunta és: tenim un problema? (bé, els roquerols tenen un problema?).

La resposta, indubtablement, és NO. Com totes les espècies presa, és a dir, com les mallerengues, tallarols, mosquiters, pardals i un llarguíiiiiissssiiiim etcètera, el roquerol es una espècie de l'anomenada "estratègia r", consistent a produir una quantitat de descendència superior a la que el medi pot suportar, tenir una mortalitat molt alta i una vida relativament curta. El promig d'ous del roquerol són 3,5 i fa una o dues postes, per tant, una parella de roquerols pot haver produït, de promig (i a ull), 4 o 5 descendents. Si tots aquests sobrevisquessin i cada any es dupliqués la població i la seva longevitat fos llarga, els 40.000 roquerols de Catalunya esdevindrien 80.000 l'any següent, 160.000 l'altre, 320.000 l'altre... i així fins omplir la terra de roquerols! I de mallerengues, pardals, tallarols i totes les espècies que segueixen aquesta estratègia de vida que, per cert, són la majoria. Per tant, sabent-nos molt de greu per als roquerols i companyia, molts han de morir. En realitat, aproximadament un 80% dels polls de tots els ocells d'estratègia r que hauran nascut aquesta primavera es moriran i no arribaran a reproduir-se a la primavera següent. Només un 20% aconseguiran arribar a adults i llavors els quedarà una esperança de vida d'entre dos i cinc anys més a tot estirar. La longevitat depèn de molts factors però sol estar en relació directa amb la mida de l'ocell, per exemple, encara que segueixin la mateixa estratègia, una merla viu més anys que un reietó.

Tornant als roquerols, segur que la mortalitat hivernal del 2021 ha tingut una afectació en la població nidificant. Segurament no haurà estat un cataclisme però segur que tenim menys roquerols criant aquesta primavera. Però, com deia abans, això no és cap problema. Els roquerols tornaran a criar i produir tanta descendència com per duplicar la població; com que hi haurà menys competència per al mateix recurs d'alimentació (insectes aeris), tant a l'estiu com al proper hivern, en sobreviurà una proporció major que un hivern normal, així que la població nidificant del 2022 s'haurà restaurat a la població habitual, que no és altra que la càrrega que suporta l'ecosistema (o a una xifra propera). Això serà així en condicions normals, sempre que no es produeixi una altra situació que torni a castigar l'espècie (per exemple, una altra onada de fred excepcional).

Una cosa que ens podem preguntar és si enguany s'estan veient menys roquerols que els anys anteriors. Un altre cop, la ciència ciutadana ens pot donar un cop de mà i ens mostra molt clarament que les observacions de roquerol a Ornitho estan un 26,4% per sota de la mitjana. Això ho podeu consultar a la plataforma OrnithoLlistes (https://dades.ornitho.cat) i seleccionar el roquerol del desplegable. Per tant, sense la precisió que requeriria un treball científic, tenim un indici que el roquerol està acusant la mortalitat hivernal.

Ara bé, deixem passar el temps, esperem a la tardor i a la primavera de 2022 i veiem què passa. La meva aposta és que tornarem a la normalitat immediatament després d'aquesta temporada de cria, és a dir, a la tardor ja estarem al voltant de la mitjana.

No resisteixo la temptació de parafrasejar el famós poema de Gustavo Adolfo Bécquer de "volverán las oscuras golondrinas..." i dir que "volverán los pardos aviones roqueros..." (d'acord, el poema així sona fatal, però segur que tornaran a la normalitat...).

Bon birding!