Arpelles transvestides

Molts ocells tenen un plomatge força diferent entre els dos sexes, de tal forma que nosaltres, els humans, els distingim a simple vista. Això s'anomena dimorfisme sexual. Per bé que una bona part dels ocells no tenen un plomatge que diferenciï mascles i femelles (mosquiters, boscarles, gavines, molts rapinyaires, mussols o falciots, per posar alguns exemples), força sovint, les diferències de plomatge són clares i veiem que el mascle és més acolorit, contrastat i vistós, mentre que la femella manté la mateixa pauta de coloració però és molt més apagada, amb tons més discrets i marronosos. En aquest calaix hi podríem posar ocells com el pinsà, el gafarró o el tallarol capnegre però en altres ocells, les diferències són tan espectaculars que ningú no diria que mascle i femella són la mateixa espècie. El cas més notable són moltes espècies d'ànecs, començant pel conegut ànec coll-verd, espècie en què el mascle ostenta un plomatge vistós i lluent, mentre que la femella presenta un plomatge de coloració general marronosa. També veiem un dimorfisme sexual molt acusat en ocells polígams en els que els mascles s'exhibeixen en els anomenats leks per atraure totes les femelles possibles del voltant, com el sisó, pioc i gall fer.

Hi ha dues espècies, però, en què la línia divisòria entre uns i altres no està tan clara. Són espècies amb dimorfisme sexual notable però amb la particularitat que una part dels individus presenten un plomatge que no es correspon amb el seu sexe anatòmic. Dels ocells que tenim entre nosaltres, són coneguts els casos de l'arpella comuna i el batallaire. L'arpella presenta un dimorfisme sexual que ens permet distingir clarament els mascles de les femelles. Es dona la circumstància, però, que molts mascles tenen una pauta de coloració exactament igual que les femelles, de forma que són totalment indistingibles d'elles. Probablement, aquesta és la raó per la que, quan sortim al camp, veiem (o creiem veure) moltes més femelles que mascles.

Arpella femella (o no). Foto: www.uk-wildlife.co.uk (Neil Philips)

 

 

Arpella mascle (aquest és segur).

Realment, al camp es veu una quantitat ingent d'individus amb plomatge de femella i només una petita proporció amb plomatge de mascle.  Sembla, a més, que la proporció d'individus amb aquest plomatge varia molt segons la regió. Uns autors (Bavoux et al., Gender determination in Marsh Harrier using morphometrics and discriminant analysis, 2006) expliquen que a l'oest de França TOTS els mascles tenen plomatge de femella. Es podria pensar que, malgrat tot, hi ha moltes més femelles que mascles però no. Els autors troben que la proporció de mascles és del 49,1%, és a dir, l'equilibri de sexes és pràcticament total. Segons al zona, la proporció de mascles tipus femella va variant i en algunes poblacions senzillament no existeix, és a dir, tots els mascles presenten plomatge de mascle. Quin enrenou!

Òbviament, la pregunta que ens fem és: per què hi ha mascles amb plomatge de femella? S'ha demostrat -després de molta investigació- que és una estratègia per poder copular amb femelles aparellades sense que el mascle oficial de la parella se n'adoni (que pillins!). Aquesta estratègia, que apareix també en altres animals de grups molt diferents, s'anomena "mimetisme sexual". En realitat, els mascles de molts ocells joves, abans de ser sexualment madurs, tenen un plomatge semblant -o exactament igual- al de les femelles. La finalitat d'aquesta similtud, bàsicament, és no ser agredit pels mascles madurs o, almenys, no semblar competidors. És un plomatge que diu: "Jo no estic al mercat, tio, deixa'm en pau". Moltes arpelles mascles, però, falsegen aquest missatge durant tota la vida.

Vincent Bretagnolle i altres investigadors van fer experiments, col·locant cimbells (models artificials) d'arpella de diferents plomatges per comprovar si eren agredits per altres individus. Com era d'esperar -especialment ara que sabem la història- els mascles típics agredien el cimbell amb el plomatge de mascle i no ho feien amb el cimbell femella. En canvi, com també era d'esperar, els mascles amb plomatge de femella no ataquen ni el cimbell mascle ni el femella. És a dir, sembla que tenen una actitud molt més pacífica que podríem definir com de "passar desapercebut". En alguna rara ocasió en què un mascle tipus femella va atacar el cimbell, va ser a un cimbell femella, no un mascle.

Arpelles amb els diferents tipus de plomatge mirant què fan amb el cimbell femella. (Foto: Audrey Sternalski a https://www.livescience.com)

Els mascles de tots dos plomatges sovint intentaven copular amb els cimbells femella insistentment. Audrey Sternalski en una entrevista comenta que "Vaig observar un mascle amb plomatge de femella intentar copular, durant al menys 10 minuts, amb un cimbell femella". Quina marxa que porten aquests bitxos, no? Bé, l'estudi és a França, país conegut per ser força liberal pel que fa als costums sexuals... En definitiva, els mascles tipus femella senzillament intenten colar-se en territoris establerts i copular subreptíciament amb la femella.

Se sap, ja de fa temps, que el batallaire (Calidris pugnax) segueix la mateixa estratègia. El mascle típic és tremendament vistós, amb un plomatge llampant que crida l'atenció a distància mentre que la femella és molt discreta. Els mascles es congreguen en leks, fan les seves exhibicions i es barallen entre ells, mentre que les femelles s'ho miren i trien el mascle que els agrada més, que normalment és el xulo del barri. Resulta, també, que hi ha mascles amb plomatge de femella que copulen amb femelles amb una certa discreció en algun racó, fora del lek i de la vista dels mascles típics agressius.

Això em fa pensar també que les femelles han d'acceptar còpules d'aquests mascles. Sabem que, absolutament en totes les espècies d'ocells, són les femelles les que exerceixen la selecció sexual (és a dir, les que trien amb qui aparellar-se), per tant, si aquests mascles prosperen i aquest comportament perdura és perquè les femelles volen copular amb ells. Aquest comportament ha evolucionat per una preferència de les femelles per altres femelles, com si fos un comportament homosexual?

I, a més, és après o instintiu? per què està tan estès en algunes zones (oest de França) i és més rar o absent en altres? té èxit? realment els mascles transvestits aconsegueixen tenir descendència?

Ai, la ciència... quan tens una resposta només aconsegueixes tenir encara més preguntes.

Bon birding!