Abbiamo un Martin pescatore dall'Italia!

El passat dia de Sant Esteve vam estar anellant al meu estimat parc de l'Hostal del Fum, al meu estimat poble de Palau-solità i Plegamans. Vam capturar diferents espècies que vam mostrar a la gent que va tenir la gentilesa de venir a fer-nos companyia i, entre tots, vam passar un bon matí abans d'anar a engolir canelons, pollastres, torrons i totes les menges suculentes del Nadal. D'entre tots els ocells, en vam agafar un que sempre és l'estrella de la jornada quan anellem en un lloc on hi hagi aigua: el blauet. De fet, en vam agafar dos i tots dos ja estaven anellats prèviament. Un d'ells l'havia anellat un servidor feia un mes al mateix lloc i l'altre, oh sorpresa, portava una anella italiana.

La femella italiana de blauet que va propiciar aquest article (Foto: Núria Ferrer)
 

Segur que no veus el blauet com un ocell gaire migrador, oi? Doncs bé, aquest ocell lligat completament a l'entorn fluvial de rius, llacs, llacunes, estanys i basses prou nets com perquè hi hagi peixos, es fum uns viatges per tot Europa que rivalitzen amb qualsevol migrant no transaharià del nostre continent. I un servidor, encara que fa més de 45 anys que pardalejo i he vist molts ocells, es va entusiasmar com un adolescent davant de la troballa del blauet anellat a Itàlia al meu local patch. Vaig pensar que seria molt interessant veure quines serien les dades d'anellament de l'ocell. Seria un nidificant italià que hiverna aquí, estava en pas a Itàlia o potser era un ocell que ha hivernat a Itàlia un any i a Catalunya un altre? Totes aquestes possibilitats estan obertes. Aquest informació encara no m'ha arribat però vaig pensar que seria interessant veure les dades de recuperacions històriques de blauet entre Catalunya i la resta d'Europa, així que les vaig sol·licitar a l'Institut Català d'Ornitologia.

Amb el conjunt de dades vaig fer aquest mapa que mostra l'origen o destí d'ocells que han passat per les nostres mans. Mostren ocells anellats a Catalunya i recuperats a fora o a l'inrevés. Independentment de qui li hagi posat l'anella, són dos "fotos" d'on està l'ocell en dos moments determinats. Al mapa, només poso el punt de fora de Catalunya. La primera sorpresa que vaig tindre va ser la quantitat de recuperacions de blauet que hi ha. Prop de 40! Se n'anellen bastants però tampoc en grans quantitats com molts petits passeriformes i esperava només un grapat de recuperacions externes.

Veient les dates d'anellament i recuperació vaig fer dos grups:

  1. Ocells que han criat a algun altre lloc i han passat en migració o han hivernat a Catalunya.
  2. Ocells que han criat a Catalunya o hi han passat en migració o han hivernat en un altre lloc.

Òbviament, la decisió de posar-los en un grup o altre depèn del criteri d'un servidor. Per exemple, un ocell anellat a França al maig i recuperat a Catalunya a l'octubre indica que probablement ha criat a França i ha baixat a hivernar a Catalunya o més avall; un ocell anellat a Catalunya al gener i trobat l'abril a Bèlgica, ha hivernat aquí hi ha criat a Bèlgica. I així, he anat decidint a quin grup pertanyia cada un i, zas!, obtinc el mapa que teniu aquí (bé, no tan "zas", he trigat un parell d'horetes a fer-lo).

Els punts en vermell marquen els ocells del primer grup i els punts en blau marquen els del segon. I a partir d'aquí, podem destacar el següent:

Com era d'esperar, les recuperacions d'ocells de més al nord es corresponen a ocells que han criat allí i han baixat a hivernar a Catalunya o més avall de la Península Ibèrica.

El més llunyà ha tingut els nassos de volar 1.937 kms des de Polònia a Canal Vell, al Delta de l'Ebre! De fet, 13 de les recuperacions són de més de 1.000 kms. Perdó... qui deia que el blauet no és un gran migrador?
 
Crida l'atenció una recuperació d'un ocell hivernant a Catalunya (març) i recuperat probablement nidificant (maig) a prop de Plasencia, Càceres. És a dir, aquest ocell, en lloc d'anar a hivernar més al sud, puja 570 kms. cap al nord i l'est. A més, la recuperació és 5 anys més tard, o sigui que també ens indica una bona dada de longevitat.
 
També és destacable un mascle anellat el setembre a Alcúdia, Mallorca i recuperat a l'abril següent al riu Ter, a Salt, per tant, probablement és un individu que nidifica al Ter i hiverna a Mallorca, creuant un espai de mar com a mínim de 180 kms.
 
Un individu probablement nidificant a Catalunya (juny) es troba a l'agost a la Ría de Villaviciosa, Gijón, també en una direcció poc usual per anar a hivernar. Per la data, fins i tot pot ser que se n'anés més lluny. Qui sap...
 
El més longeu és una femella anellada a Canal Vell i recuperada hivernant prop d'Amussafes, País Valencià, al cap de, ni més ni menys que 15 anys! Tenint en compte que el promig de longevitat que donen els manuals per al blauet és de menys de 5 anys això és un autèntic rècord (no m'estranyaria que europeu).
 
Si no fos perquè a l'Àfrica s'anella molt poc i és molt difícil obtenir recuperacions d'allí, estic segur que veuríem uns quants punts més abaix.

I aquí, un mascle ben xulo. El mascle té el bec totalment negre i la femella té una extensió variable de color taronja a la part inferior (Foto: Ferran Latre).

En definitiva, que m'ho he passat la mar de bé analitzant les dades d'anellament de blauet i he pogut esbrinar unes quantes coses que no sabia o que, almenys m'han sorprès per la seva dimensió. Segons el Birds of the World, que és la bíblia que consulto per qualsevol bitxo, el blauet és un migrant nocturn. M'imagino que deu creuar directe cap on vagi, sense seguir cursos d'aigua i, amb el seu vol ràpid i directe, es deu ventilar les distàncies com com un campió. Chapeau...

Bon birding!

Nota: agraeixo a l'ICO haver-me proporcionat les dades de recuperacions de blauet. Gràcies, cracks!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars