Per què les femelles dels rapinyaires són més grosses que els mascles?
En molts ocells, el mascle és més gros que la femella. Això s'anomena dimorfisme sexual de mida o grandària (si pensaves dir "tamany", vas errat: en català és incorrecte). És així en la majoria de passeriformes i en molts altres grups. Sovint és una diferència que només s'aprecia si prens mesures de l'ocell a la mà però algunes vegades és molt notable. Possiblement l'ocell amb un dimorfisme sexual més acusat on el mascle és enorme respecte la femella és el pioc salvatge, més conegut pel seu nom en castellà d'"avutarda". El mascle és unes 2,4 vegades més pesat que la femella. Vaja, un masclot de nassos. Però (en ornitologia sempre hi ha "peròs" i excepcions a dojo) resulta que els rapinyaires presenten el que s'anomena dimorfisme sexual de mida invers (Reverse Sexual Dimorphism - RSD), és a dir, són les femelles les que són més grosses (en alguns casos, molt més grosses) que els mascles.
El falcó pelegrí n'és un clar exemple. Els mascles pesen al voltant dels 600-700 g, arribant com a molt al quilo en els exemplars més grossos. Les femelles, en canvi, ronden els 900 g i moltes superen el quilo de pes, amb les més grosses arribant a uns imponents 1.600 g. Un mascle petit al costat d'una femella grossa semblen dues espècies diferents. L'astor també presenta un dimorfisme sexual de mida molt acusat en una proporció similar a la descrita per al falcó pelegrí. I l'esparver encara més: la femella pesa, de promig, el doble que el mascle. Com sempre passa en ciència, quan coneixem unes dades venen les preguntes. I la pregunta òbvia en aquest cas és: per què?
Precisament el cas que ens ocupa és dels que és més difícil per contestar aquesta pregunta i, malgrat que fa segles que se sap que existeix RSD en els rapinyaires, s'han treballat moltes hipòtesis però mai no s'havia arribat a demostrar res. Cal tenir en compte que el problema és complex. En primer lloc això passa en Falconiformes (els falcons), Accipitriformes (la resta de rapis diürns -àguiles, milans, arpelles, astors, voltors-) i Estrigiformes (rapinyaires nocturns). Ara se sap, a més, que els falcons i la resta de rapinyaires diürns estan molt lluny genèticament (els falcons estan més a prop dels lloros que de les águiles!), així que estem parlant d'un fenomen que afecta la "conducta" de depredador, no un grup genètic. Aquest aspecte és molt important.
L'últim treball científic que tracta aporta llum a aquest tema és un article d'uns investigadors australians publicat al Biological Journal of the Linnean Society, titulat Why female birds of prey are larger than males? (Per què les femelles dels rapinyaires són més grosses que els mascles?). Els autors aborden el problema des d'una perspectiva molt completa. Són les femelles que han evolucionat per ser més grosses que els mascles? O són els mascles que han evolucionat per ser més petits que les femelles? O totes dues coses? El RSD ve causat per la selecció sexual (les femelles prefereixen mascles petits)? O per la selecció natural (tenen més èxit reproductor i de supervivència els mascles petits i les femelles grosses)? Complicadet, eh? La biologia evolutiva és així...
No entraré en els interessantíssims raonaments que es fan per demostrar o refutar cada hipòtesi perquè hauria d'acabar fent una traducció íntegra de l'article. Us demano que feu acte de fe i creieu que els seus arguments són molt raonables. Amén.
També refuten algunes hipòtesis, entre elles la més estesa, que diu que aquesta diferència de mida es deu a la "competència intersexual per l'aliment". Aquesta hipòtesi diu que, per tal de no competir, els sexes són de mida diferent i mengen preses diferents. Però això no explica per què la femella, i no el mascle, és el sexe més gros. A més, s'han fet estudis en què es demostra que en moltes espècies amb marcat RSD, tots dos sexes cacen preses de la mateixa mida o sigui que la pràctica no confirma la hipòtesi. Després de descartar hipòtesi rere hipòtesi els autors arriben a la que, tatxaaaan... no poden descartar.
Espècies amb fort dimorfisme sexual: harpia grossa, falcó gris i astor australià. (Font: article Why female birds of prey are larger than males?)
I així troben que hi ha una forta correlació entre el dimorfisme sexual invers i el fet que sigui la femella qui defensa el niu. En les espècies on aquest comportament és més clar, el RSD és més marcat. A més, l'explicació evolutiva és relativament fàcil: les femelles grosses poden defensar el niu més fàcilment i, per tant, la seva descendència serà més grossa i les seves filles més grosses defensaran millor el niu i transmetran millor els seus gens. En canvi, la descendència mascle no tindrà aquesta pressió (mascles petits i mascles grossos transmeten els seus gens per igual) i no hi haurà aquesta selecció. No presenten RSD -o només marginalment- espècies colonials en les que la incubació i defensa del niu és compartida entre els dos sexes (p.ex., voltors).
Es podria pensar que això hauria de ser aplicable a altres grups d'ocells en què la femella té un paper encara més important en l'atenció al niu, com els passeriformes, i, en canvi, en tots aquests altres grups generalment les femelles són més petites. El que provoca l'RSD no és només que sigui la femella qui defensa el niu, sinó la combinació "defensor del niu + ser depredador", d'aquí que l'RSD es dona en Accipitriformes, Falconiformes i Strigiformes, grups força allunyats genèticament. Un tallarol capnegre femella, per molt que sigui el sexe que cova i que més probablement haurà de defensar el niu, té nul·les expectatives de tenir èxit defensant la descendència davant de l'agressió d'un esparver o d'un simple esquirolet. Per tant, ser més grossa que el mascle no tindria cap avantatge evolutiu per al tallarol capnegre femella.
Misteri resolt! De moment, clar, fins que vingui un altre estudi i digui precisament tot el contrari...
Bon birding!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada