Mussols a la teulada

La fascinació que molts de nosaltres sentim pels mussols de tota mena es veu esperonada per la visió freqüent d'un mussol comú (Athene noctua) a la teulada d'una casa. La imatge és francament bonica. Quan els mussols presenten aquest comportament, acostumen a estar totalment exposats a la teulada, fent una curiosa cara d'avorrits però vigilants al mateix temps. Moltes vegades tenen els ulls mig tancats (o mig oberts, segons com es miri) d'una manera que fa l'efecte que l'ocell estigui mig adormit; tanmateix, sovint gira el cap gairebé 360º sobre el cos immòbil, indicant que, en realitat, es manté vigilant per si ve algun perill. De fet, té motius per estar vigilant. Hi ha força rapinyaires que maten les altres espècies sense pietat, senzillament per evitar una suposada competència. Un astor -ocells que sovint qualifico injustament com a "assassí en sèrie"- no resistirà la temptació de liquidar un mussol despistat sobre una teulada, malgrat que la competència que li fa el mussol pel que fa a alimentació o qualsevol altra cosa és, senzillament, zero.

L'escena del mussol a la teulada (o també mur, tanca o olivera) es produeix a qualsevol època de l'any i a qualsevol hora del dia. És perfectament plausible gaudir-la durant el mes d'agost a les 12 del migdia a 38º de temperatura (sí, us dono la meva paraula), a primera hora del matí d'un dia de desembre o a mitja tarda, sota una calor humida i encara sufocant. No la veurem en dies de pluja o de massa vent, això és cert. Quan porto gent a pardalejar i trobem un mussol a la teulada, els principiants normalment se sorprenen molt i llavors em fan la pregunta del milió: Per què fan això els mussols? Moment en el qual, el suposat gran expert (és a dir, un servidor) es queda balbucejant "bé, ho fan sovint... realment no sé per què prefereixen estar fora que al cau... algun benefici els reporta però tampoc està clar...". Doncs bé, com a ment inquieta que soc i responent a la meva innata curiositat natural he buscat articles científics que en parlessin. El primer que haig de dir és que realment no n'he trobat cap que ho esclareixi (anem bé!) però sí que n'he trobat algun que digui alguna cosa que ens pot servir.

Dos mussols a un mur en runes. Un sembla més avorrit que l'altre però tots dos estan fent el mateix. (Foto: Jordi Bas)

Hi ha un article (Bock et al., Roost site selection by Little Owls Athene noctua in relation to environmental conditions and life-history stages) sobre el comportament d'ajocament del mussol comú en què parla de les preferències dels llocs on ajocar-se d'aquesta espècie. A la seva àrea d'estudi, al sud d'Alemanya, els mussols s'ajoquen durant el dia a l'interior de cavitats d'arbres i edificis o a l'exterior, en branques d'arbres fruiters (principalment pomeres) però no a les teulades d'edificis. Podem considerar l'ajocament a branques d'arbres, a l'exterior, com el comportament més semblant a estar a la teulada d'una casa. Doncs bé, Bock i companyia han trobat que el lloc d'ajocament depèn molt de la temperatura exterior. Molt sintèticament:

Quan les temperatures són inferiors a 0ºC mai no s'ajoquen a l'exterior.

A major temperatura, més probable és trobar-los ajocats a l'exterior, però només els adults.

Prefereixen les cavitats amb més d'una sortida, cosa que ofereixen més les cavitats en arbres que en edificis.

Argumenten que els llocs oberts en realitat ofereixen majors possibilitats d'escapar de la predació que els tancats (tinguem en compte que les rates, fagines i altres poden ser depredadors importants).

Personalment, crec que la depredació deu ser un problema molt important per als mussols. La norma, segurament, serà que prefereixen ajocar-se a l'exterior (o almenys en un lloc amb molt fàcil sortida) però si la temperatura no és l'adequada (normalment per massa fred), llavors s'ajoquen en llocs tancats. Lògicament, hi deu haver molta diferència del nivell de predació segons les localitats; mentre que en algunes deu ser un problema important, en altres pot arribar a ser inexistent.

Quan dic que el problema de la depredació deu ser important en el cas del mussol, no ho dic només perquè jo tingui aquesta impressió. Hi ha un estudi interessantíssim del centre de recuperació de Brinzal en què veien, després de marcar mussols amb readioseguiment, que, horror!, pràcticament la totalitat dels mussols que alliberaben morien depredats! A les primeres 6 setmanes ja n'havien mort un 70%. Ha de ser molt frustrant adonar-te que la teva feina no serveix per a gran cosa, així que van decidir "entrenar" els mussols a detectar dos depredadors:

1) Els van presentar el seu enemic principal, una rata, que feien córrer per un túnel al costat dels mussols mentre sonava una gravació del crit d'alarma del mussol, per tal que associessin la rata al perill.

2) Els van presentar també un altre enemic seu habitual, l'astor, fent volar un individu naturalitzat per sobre seu també amb el crit d'alarma del mussol.

Em sembla una idea molt creativa! Amb aquest entrenament, les xifres es van invertir: a les 6 setmanes només havien mort un 30% dels mussols alliberats i n'havien sobreviscut un 70%. Conclusió: els mussols són molt passerells i trinxen de mala manera si no els donem un cop de mà!

L'article es va publicar a Animal Biodiversity and Conservation, editada pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona i es pot descarregar en PDF des d'aquí (Alonso, R.; Orejas, P.; Lopes, F.; Sanz, C. «Pre–release training of juvenile little owls Athene noctua to avoid predation». Animal Biodiversity and Conservation, 2011, Vol. 34, Núm. 2, p. 389-93, ).

Fagina que vaig sorprendre menjant-se fruita d'una menjadora. Sembla mentida que igual que es menja una poma pugui cruspir-se un mussol...
Penso que potser quan veiem un mussol a la teulada d'un edifici hem de considerar que és un indret on la depredació és important i que l'animal prefereix estar exposat aquí que dintre un forat on no tindria escapatòria davant la rata o la fagina. Moltes vegades els veiem en masos de l'entorn rural on és raonable pensar que aquests depredadors siguin importants. De tota manera, si estan a l'exterior, llavors són més vulnerables als astors, així que suposem que quan un mussol resta exposat deu ser que la depredació de l'astor és menys important. 

Déu-n'hi-do! El que sempre dic: la vida dels ocells és dura, molt dura...

Bon birding!



Comentaris

  1. moltes gràcies per la informacio.....molt interessants les explicacions-
    fins aviat.

    ResponElimina
  2. Ara miraré mes sobre les teulades!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sempre s'han de mirar! En una de cada cent surt el mussolet... jajaja!

      Elimina
    2. Si treus la versió del llibre en castellà, potser el llegirem.

      Elimina
    3. Doncs no, no trauré versió en castellà.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars