Sobretot, bon rotllo!

Normalment, els animals competeixen entre ells pels recursos, tant dintre de la mateixa espècie com amb altres espècies. Un pardal competeix amb un altre pardal per al millor lloc a la menjadora, els pardals competeixen amb les mallerengues per ocupar els forats on criar, les cotorres de Kramer fan fora els ratpenats, els gavians roben el menjar dels altres ocells, els picots maten els pollets d'altres picots, els astors maten els altres rapinyaires i així podríem continuar fins l'extenuació donant exemples de mal rotllo entre animals de tota mena, no només ocells. El món Disney se circumscriu al cinema infantil i no té res a veure amb la realitat. Mhhh... O potser sí? Potser hi ha algunes relacions entre espècies i individus amb més bon rotllo?

Doncs bé, sí que n'hi ha, almenys aparentment i amb certs matisos. Hi ha bastants exemples en els que espècies cooperen per obtenir benefici mutu, normalment concretat en accés a l'aliment i en la defensa de la predació. Són casos que es coneixen com a mutualisme: dues espècies fan alguna cosa en comú de forma que totes dues obtenen benefici mutu. Tenim un exemple ben proper d'això amb els estols hivernals de mallerengues, raspinells, bruels i pica-soques. A l'hivern, aquests ocells deixen de ser territorials i formen estols amb diferents individus de la mateixa espècie i amb espècies diferents, és a dir, l'associació és intra i interespecífica. Podem tenir 5 mallerengues carboners, 8 blaves, 4 petites, 3 raspinells, 4 bruels i 2 pica-soques treballant en equip amunt i avall del bosc. Els estudis detallats demostren que tots els individus de l'estol es beneficien de la vigilància conjunta davant de la predació i que aquest és el motiu principal d'aquesta associació. Podeu veure un article en el que ja vaig parlar d'això en aquest blog aquí http://abeljulien.blogspot.com/2014/11/estols-mixtos-de-parids.html

Té més gràcia, però, quan les espècies són molt diferents i tenim, per exemple, un mamífer i un ocell establint aquest tipus de col·laboració. En aquests casos sovint ens trobem amb situacions en la que una espècies s'aprofita de l'altra, sense beneficiar-la però tampoc sense perjudicar-la. En aquest cas, parlem de comensalisme. Un exemple, serien les cueretes blanques corrent pel terra entre cavalls o vaques, aprofitant els insectes que el bestiar aixeca quan es mou.

Al tròpics del continent americà hi ha molts exemples de comensalisme entre ocells i simis, com el del grimpa-soques olivaci meridional (Sittasomus griseicapillus) i el grimpa-soques turdí (Dendrocincla turdina), dos ocells tropicals de l'Amazònia, amb un mico, el tití de cara negra (Leontopithecus caissara). Quan els titís es desplacen per la selva, van espantant insectes al seu pas. Són micos més aviat petits, actius, nerviosos i van tocant i retocant coses amb les mans constantment. Els grimpa-soques van seguint-los i menjant invertebrats que els titís espanten. Recentment, s'ha estudiat un nou cas, el del de la tàngara crestagroga (Trichothraupis melanops) i un altre tití, el tití lleó negre, que ha profunditzat en algunes relacions més subtils entre ocell i mico. Com en altres associacions, les tàngares van seguint els titís lleó i menjant els invertebrats que espanten, cosa que aparentment no aporta cap beneficií als titís. Doncs resulta que les tàngares es mantenen vigilants i alerten de la presència de predadors, com l'harpia, una àguila que esmorza micos cada dia i els titís els ho agraeixen de tot cor. D'aquesta manera, s'ha vist que no estem davant d'un cas de comensalisme, sinó de mutualisme, en el que totes dues espècies es veuen beneficiades de l'associació. 

La tàngara crestagroga, comensal i alarma antirapinyaires per als titís (Dario Sanches - Wikimedia Commons).

Tití lleó de cara negra amb cara de pocs amics (Miguel Rangel JR. - Wikimedia Commons).
 

Un altre exemple conegut de mutualisme és el dels búfags (Buphagus sp.), uns ocells africans que van grimpant per sobre de búfals, elefants i zebres a l'Àfrica. S'alimenten de paparres, àcars, sangoneres i polls que corren com a bojos pel cos dels mamífers (si us comença a picar tot el cos, no us preocupeu, és normal). El bestiar es beneficia de l'acció desparasitadora dels búfags i els ocells, al seu temps, obtenen un aliment fàcil d'aconseguir sense gaire esforç. Només han d'anar recorrent el cos dels animals del ramat, un rere l'altre, i ja ho tenen fet. És un cas de mutualisme molt interessant, conegut des de fa molts anys. Fantàstic! És exportable a una peli de Disney! Però... mhhh... resulta que la relació búfag-mamífer no és tan idíl·lica. Els búfags, traïdors com ells sols, resulta que també s'alimenten de la sang de les ferides del mamífer i quan l'animal té una ferida oberta, els búfags s'encarreguen que no es tanqui xuclant, arrencant la pell i, en definitiva, evitant que es cicatritzi, per tal de continuar alimentant-se de sang. Segons alguns autors, els interessa més la sang que els paràsits de l'hoste.

Un article d'un investigador britànic, "Red-billed oxpeckers: vampires or tickbirds? (Paul Weeks)" (Els búfags: vampirs o desparasitadors?), posa de manifest que la sang és aliment molt important dels búfags però, a més, demostra que l'acció dels búfags no fa baixar la presència de paràsits en el bestiar domèstic (el treball es va fer amb bestiar boví a Zimbabue), així que el benefici per als mamífers queda en qüestió i aquest conegut cas de mutualisme, baixa de nivell a comensalisme i potser acaba caient en un parasitisme ignominiós. En realitat, tots els estudis sobre casos de mutualisme posen de manifest que la relació entre els dos animals és molt més complexa del que sembla. En molts casos, de fet, s'acaba demostrant que no és mutualisme sinó que són casos de comensalisme on el benefici d'una de les espècies és relatiu

Realment, aquesta ferida té molt mala pinta i no sembla que l'acció del búfag ajudi gaire a curar-la (Foto: Franciscus - WildVetPhotography).
 

Un cas molt conegut -i interessant- de mutualisme és el dels indicadors de la mel (Indicator sp.). Aquests ocells mengen abelles, larves i cera dels ruscos però tenen un problema: aquest aliment està dintre dels ruscos i ells no poden obrir-los, així que necessiten algú que els faci la feina bruta. Cap problema. Amb uns reclams determinats, atrauen cap al rusc teixons, mangostes i altres mamífers que saben interpretar aquests senyals d'alarma, el mamífer obre el rusc i s'atipa com un rei menjant-se la mel. Els indicadors esperen a que el mamífer acabi i llavors ells es mengen principalment les larves, que no són del grat del mamífer. Encara més sovint que amb teixons i mangostes, els indicadors s'associen a un mamífer una mica més espavilat que els altres: els humans. Algunes comunitats africanes, especialment a Tanzània, tenen una autèntica relació passional amb els indicadors i la cerca de mel amb ajuda d'aquests ocells forma part integral de la seva cultura. Els Homo sapiens, sí que tenen molt present que quan un indicador els ha mostrat el rusc d'abelles, després l'han de deixar amb prou bones condicions perquè els ocells puguin menjar les larves, si no se'ls haurà acabat el xollo. Aquest sí que és un cas de mutualisme propi de peli de Disney!

Dos Homo sapiens a Tanzània excitats per haver trobat un bar. Malgrat l'abundància d'indicadors de la mel a la zona, molts individus d'aquesta espècie prefereixen trobar alcohol que mel. Són incorregibles...
 

Bon birding!


Comentaris

Entrades populars