Còrvids, èxit i mal rotllo

Els còrvids són la bomba, per què negar-ho. Són llestos, adaptables, omnipresents a tot el món i, al laboratori, deixen de pasta de moniato als investigadors quan són capaços de resoldre problemes més complicats que no ho fa un ximpanzé. Només cal llegir l'extraordinari recull que en fa la Jennifer Ackerman en els seus dos magnífics llibres, The Wisdom of Birds i The Bird Way: resolució de problemes, utilització, modificació i construcció d'eines, reconeixement del propi jo (mirall) i, fins i tot, reconeixement de la mort. Increïble!

En relació a la seva adaptabilitat, he trobat un article que analitza l'èxit dispersiu dels còrvids al món, especialment del gènere Corvus (corbs, cornelles, gralles), que encara són més exitosos que les meves admirades garses (gènere Pica). Per cert, els qui teniu mania a les garses (perquè estan a tot arreu, es mengen pollets d'altres ocells i no-sé-quantes-coses-més), sapigueu que si insistiu, jo us agafaré mania a vosaltres; així que, aneu amb compte... Doncs bé, resulta que Corvus han colonitzat tot el món des de fa relativament poc, uns 10 milions d'anys, quan van començar una "explosió" de diversificació d'espècies i colonització d'hàbitats. Ho explica aquest article a Nature Communications a l'article Niche expansion and adaptive divergence in the global radiation of crows and ravens. Els autors, entre ells diversos catalans, citen com a factors de l'èxit d'aquests ocells la capacitat de volar distàncies notables, la mida més aviat grossa, la plasticitat o adaptabilitat i, com no, el cervell desenvolupat.

Dos corbs de la subespècie canària cruspint-se un gavià argentat. Això és plasticitat ecològica, eh? (Foto: Abel Julien)

Realment, el gènere Corvus ha arribat a tot el món, a excepció de Sudamèrica. Observeu als mapes (esquerra: tots els altres còrvids sense Corvus; dreta: només Corvus) que la colonització d'aquest gènere ha estat espectacular, fins i tot en hàbitats molt desèrtics. Àfrica i Austràlia estan ocupades extensíssimament, per exemple. Si heu viatjat pel món a llocs de desert, haureu vist que sempre et surt algun corb d'algun racó i el mateix passa si vas a una zona àrtica. I moltes vegades és l'únic ocell que et trobes en hores! L'expansió de fa 10 MA també va implicar la diversificació accelerada d'espècies. Lògicament, l'arribada a nous hàbitats amb noves condicions ecològiques va afavorir l'especiació. A més, amb una gran capacitat de volar, van colonitzar illes per tot arreu (molt més que tots els altres còrvids junts) i van arribar a llocs on el vol devia ser cansadet: Nova Zelanda, Guam i Hawaiï, per exemple, a 1.700, 1.800 i 3.800 km de distància dels continents respectius. La colonització es correspon amb un creixement de la mida del cervell relativa al cos de l'ocell, cosa que és un indici d'un increment de la capacitat cognitiva. L'excepcional flexibilitat de comportament es pot veure en les espècies actuals, que col·lectivament sumen el major nombre d'innovacions conductuals conegudes per cap gènere d'ocells.

Els autors demostren que no només va ser la capacitat d'arribar a nous llocs el que va permetre aquesta expansió, sinó que el desenvolupament cognitiu i la conseqüent flexibilitat de comportament van ser les claus de l'èxit. Uns cracks, els Corvus! (i els investigadors, per cert).

Però no tot són històries d'èxit en el món dels còrvids. També hi ha un costat fosc (clar, la majoria de Corvus són negres): definitivament, no hi ha bon rotllo. Les diferents espècies competeixen entre elles, es pispen el menjar les unes a les altres, ocupen els llocs de nidificació dels altres i un llarg etcètera. Quan hi ha interaccions agressives i els ocells arriben a barallar-se, el més gros és el que guanya, però ja sabem que la unió fa la força. I això és exactament el que fan les cornelles per atacar els corbs, força més grossos. Ben Freeman i Eliot Miller, investigadors del Cornell Lab of Ornithology, van publicar un estudi agafant dades d'eBird on l'observador reportava interaccions agressives entre corbs i cornelles i, resumit, van veure això:

Les cornelles solen iniciar l'atac (1.671 vegades de 1.704 agressions)

La gran majoria de vegades van en grup (1.357 vegades de les 1.671).

Poques vegades és una interacció d'un a un.

Rares vegades el corb inicia l'atac.

Curiosament, els observadors reporten que moltes vegades el corb no es preocupa gaire de les cornelles i continua fent la seva activitat sense massa preocupacions, només repel·lint l'atac de tant en tant quan les cornelles s'acosten massa. Avantatges de ser un grandullón. Però la pregunta que ens fem també és: per què les cornelles tenen aquesta mania als corbs? Per una part podria ser per l'accés a recursos però principalment es creu que és perquè els corbs depreden els nius de cornella i sovint se'ls mengen els ous o els pollets. Aquí tothom va a la seva!

Les cornelles no només s'atreveixen amb els corbs, també amb depredadors força agressius. S'ha de tenir nassos per fer-li això a un astor! (Foto: Arnau Puig).

Total, que la colonització del món de gènere Corvus des de fa 10 MA segur que ha estat una història de baralles, lluites, guerres, empentes, massacres i no sé quantes coses més. I el que veiem ara no és una foto finish; és un estat en evolució constant en què les espècies continuen competint entre elles, els individus de la mateixa espècie continuen competint entre ells i tothom està lluitant per la supervivència, dia a dia. No us sembla fascinant?

Bon birding!

Articles referenciats:

Niche expansion and adaptive divergence in the global radiation of crows and ravens. Joan Garcia-Porta, Daniel Sol, Matt Pennell, Ferran Sayol, Antigoni Kaliontzopoulou & Carlos A. Botero.

https://doi.org/10.1038/s41467-022-29707-5

B. G. Freeman and E. T. Miller. 2018. Why do crows attack ravens? The roles of predation, resource competition, and social behavior. Auk: Ornithological Advances.

http://americanornithologypubs.org/doi/abs/10.1642/AUK-18-36.1?code=coop-site