CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

dijous, 11 de juliol de 2013

Prismàtics per l'ornitòleg: quins triar?



En un article anterior vam explicar què eren les especificacions tècniques d'uns prismàtics sense entrar en quins eren els criteris que havíem de seguir per utilitzar-los en ornitologia. Ara que ja sabem què és això del 8x42 o el 10x50 tractarem el tema de la magnificació i diàmetre de la lent.


Saber quina magnificació i diàmetre de la lent són els adequats per ornitologia és la primera decisió que hem de fer. La tendència inicial és pensar "si trio els prismàtics de més magnificació, veuré els ocells de més a prop, més grans i, uau!, els identificaré millor", llavors anem i triem uns 12x50. Error! Uns prismàtics de més de 10 augments no es poden sostenir amb suficient estabilitat amb les mans i es necessita trípode. Òbviament, amb una gran magnificació qualsevol moviment de la mà representa una escombrada important de camp de visió i perdem -o de fet, ja no trobem- els ocells que estem mirant. També, trobar-los al vol és gairebé impossible amb molts augments.


Pel birding habitual tots els ornitòlegs fem servir prismàtics en el rang dels 8x i 10x. Els problemes que hem esmentat en el paràgraf anterior també es presenten en els 10x però, amb una certa pràctica, són fàcilment solucionables. De tota manera, els 8x són molt més portables i el problema del moviment de la mà, trobar l'ocell dintre del camp de visió i similars també existeixen però molt aviat t'hi acostumes, així que en la meva opinió uns 8x42 són la millor elecció pels teus primers prismàtics en la majoria dels casos. 

Personalment, vaig anar una colla d'anys amb uns Carl Zeiss de 8x40 heretats del meu besavi (fabricats els anys 1930) i anaven la mar de bé fins que em vaig fotre de lloros pujant a un niu de garsa (que, per cert, estava parasitat per un cucut reial) i els prismàtics van sortir disparats cap al terra.


A menys que facis el teu birding en llocs molt, molt oberts (plana de Lleida, Delta de l'Ebre, etc.), uns 8x42 són la magnificació que jo aconsellaria al principi. A més, proporcionalment són més barats i et podràs permetre una millor òptica que si comences amb els 10x (els meus antics Carl Zeiss tenien una definició i una qualitat extraordinària, proporcionant una imatge nítida i lluminosa). Després de tot, si fas birding sovint en les zones obertes que esmentem, els 10x també se't quedaran curts i necessitaràs un telescopi.


En definitiva, la millor opció seria iniciar-te amb uns prismàtics de 8x42 de qualitat moderada amb la idea de substituir-los per uns 10x42 o 10x50 al cap de 2-3 anys si la teva addicció a l'ornitologia continua en ascens o, com a mínim, la malaltia no remet.


Tenim opcions de magnificació menor amb força més lluminositat amb els prismàtics de 7x50 però aquí la manca d'augments ja és perceptible i no és aconsellable, a excepció de si vols observar aus nocturnes al capvespre, on la lluminositat és un factor important. Malgrat tot, uns 7x50 dolents donen menys lluminositat que uns 10x42 bons. Jo porto uns 7x50 russos al cotxe que vaig cometre l'error de comprar molt barats per 38€ després d'un vehement regateig a la Barceloneta i, sabeu allò de "lo barato surt car"? Doncs més o menys. En realitat els meus Swarovski EL 8x42 són més lluminosos al capvespre que els russos, que tenen una permanent boirina blavosa que deu vindre de la mateixa Novosibirsk (no sé la marca perquè són tan dolents que ni es van atrevir a posar-la!). En canvi, vaig tenir uns TASCO 7x50 recoberts de goma que m'anaven perfecte per observació al capvespre, lluminosos i raonablement nítids.


Per últim, els prismàtics de butxaca de diàmetres generalment entre 25 i 32 (8x25, 10x32, 6x21, 9x28 i una munió de combinacions més) no són una bona opció per portar habitualment al camp. La seva lluminositat, inevitablement, és bastant pobra tot i que les grans marques solucionen força bé aquest problema. Els prismàtics de butxaca serviran per tenir-los al cotxe, portar-los a la motxilla de les excursions no ornitològiques, a la taula de la feina i altres situacions en les que aparegui inesperadament algun ocell que mereixi ser observat fora de les nostres sortides de birding habitual.


En un proper article tractarem les altres especificacions que cal considerar. De moment, aquest article ha tractat la primera qüestió en l'elecció de la òptica. I espero que els que acabeu de començar guardeu el ticket dels prismàtics de 12x50 que vau comprar impressionats per la seva potència...


Bon birding!

4 comentaris:

  1. Hola
    Bastant d'acord, es nota que tenim la mateixa edat i, sembla ser, la mateixa llarga malaltia.
    Només que, en dedicar-me preferentment a rapinyaires, els 10X sempre han estat els meus preferits, ja que dos augments de diferència es noten quan vols observar-ne el vol.
    També dir que els prismàtics petits, plegables, si són de qualitat -Zeiss, Leica i Swarovsky, bàsicament- al final els fas servir tant o més que els "grans" ja que és fàcil portar-los sempre al damunt. A més, són la millor elecció per als no ornitòlegs estrictes.
    Gràcies per la feina.

    ResponElimina
  2. Sí, Màrius, el què dius és cert (incloent-hi lo de l'edat i la malaltia :-)
    Els 10x són la magnificació ideal quan ja estàs ficat en el tema. Recomano els 8x durant els primers 2-3 anys, quan encara estàs en rodatge però després s'imposen aquests 2 augmentets de més que marquen una diferència (encara més si et dediques a rapinyaires o zones obertes).
    Lo dels prismàtics petits ja no em convenç tant a menys que et gastis una pasta en les marques que esmentes però, de tota manera, els models grans d'aquestes marques donen millor prestacions i també són molt compactes (els meus SW 10x42 no abulten gaire). De tota manera, és cert el que dius que són una bona elecció per als no ornitòlegs estrictes.
    Gràcies pels comentaris!
    Abel

    ResponElimina
  3. Hola
    Prenc bona nota, abans de la compra
    Una salutació
    Josep Mañà

    ResponElimina