Reclams per atraure ocells



Molts ornitòlegs fan servir reclams per atraure ocells i poder-los identificar, observar, fotografiar o anellar. M'agradaria comentar alguna cosa sobre aquesta pràctica, que podríem considerar una pràctica de risc per algunes espècies en determinades èpoques.


Sabem que el cant dels ocells té dues funcions principals: establir i defensar un territori davant d'altres mascles i anunciar-se a femelles per mostrar la predisposició a aparellar-se. Per tant, és al mateix temps una amenaça (no t'acostis o te les veuràs amb mi) i una seducció (hola guapa, estudies o treballes?). Els estudis de bioacústica proporcionen informació interessantíssima sobre com es transmet aquesta informació, com es reconeixen individualment els veïns cantaires, quina part del cant és amenaça a mascles i quina és atracció a femelles, com afecta -dramàticament- l'status reproductor a l'activitat cantora (desaparellat, aparellat, ous, pollets, envol dels joves, segona posta), com reaccionen davant de cants d'altres individus en el cor del seu territori i un llarg i interessantíssim etcètera.


En el Curs d'Introducció a l'Ornitologia de l'ICO poso diferents casos d'estudi amb experiments de manipulació d'activitat cantora dels ocells i em sembla interessant reproduir aquest aquí. La informació i imatges gràfiques procedeixen del manual del Course on Bird Biology, del Cornell Lab of Ornithology, sobre el que està basat el curs.


Tenim 3 mascles d'una espècie de túrdid americà, Mascle 1, Mascle 2 i Mascle 3 amb territoris establerts un cop ja entrada l'època de cria. Tots tres canten a ple pulmó cada dia l'un al costat de l'altre i no es produeixen disputes entre ells, ja que han arribat a un acord de qui està en cada territori i qui està aparellat amb la femella corresponent.






Els investigadors graven els cants de cada un dels ocells individuals i a continuació eliminen experimentalment el Mascle 1 i en el seu lloc reprodueixen el seu mateix cant des dels punts del seu territori on ell ho feia habitualment. No passa res. Mascle 2 i Mascle 3, la mar de tranquils, continuen cantant.


 Però a continuació fan un canvi. En el territori del Mascle 1, emeten una gravació del cant del Mascle 3.  El veí Mascle 2 reacciona immediatament de forma agressiva, entrant al territori del Mascle 2 i llençant-se nerviosament i excitadament sobre el reproductor del cant del Mascle 3. Evidentment, el fet de trencar el statu quo al que havien arribat tots tres mascles el descol·loca completament.



A part de demostrar netament que els ocells es reconeixen per la veu individualment, aquest cas d'estudi explica la importància que té pels ocells els cants que estan escoltant al seu voltant i que l'aparició d'un cant té un significat molt especial i molt particular.


Fa anys vaig anellar i marcar amb anelles de color un cert nombre de mosquiters pàl·lids en època de cria. Capturava fàcilment els mascles posant el reclam al costat d'una xarxa i, normalment, amb menys de 10 minuts ha havia capturat el mascle del territori. En alguna ocasió (no recordo quantes, potser un parell) algun individu es va resistir i vaig posar la gravació repetidament en diferents punts del territori durant força més temps del normal. Els mascles, motivats al principi, van anar reaccionant cada vegada menys a la gravació i van abandonar el territori.


Totes aquestes històries vénen al cas per comentar la situació pràctica que volia tractar en aquest article i recomanar molta moderació en l'ús de reclams per atraure ocells. A la primavera, un cant insistent d'un desconegut és una amenaça de primer ordre que l'ocell es prendrà molt seriosament. Jo recomanaria reproduir el cant només uns minuts com a màxim, el suficient per fer treure el cap a l'ocell i identificar-lo o provar sort amb una foto ràpida. Mai, mai, mai, deixar el reclam persistentment durant estona, especialment si veiem que l'ocell reacciona nerviós i esverat. Cap fotografia ni cap captura d'anellament justifica empipar un ocell en un moment tan crític del seu cicle biològic. Tinc perfectament comprovat que si la intrusió és suficientment breu, els ocells romanen excitats pels voltants uns minuts més però al cap d'un temps raonable tornen al seu comportament habitual un cop veuen que el status quo ha estat restablert.


A l'hivern, quan la majoria de passeriformes no són territorials i, de fet, gairebé no canten, reproduir un cant per atraure'ls (com fan molts anelladors amb el cant del mosquiter comú, mallerengues o tallarol de casquet) és evident que en certa manera també és una molèstia però totalment inofensiva. Els ocells són atrets pel reclam probablement només per investigar què fa aquell tipus cantant fora d'època, sense interpretar-ho com un repte o amenaça.


Així que, companys, seny i moderació...


Bon birding!

Comentaris

  1. Mireia, he eliminat el teu comentari sense voler (la pantalla tàctil del mòbil fa de les seves). Només una cosa a remarcar: si el bitxo apareix excitadíssim cal parar immediatament perquè vol dir que la broma no li ha agradat gaire (quin poc sentit de l'humor...).

    ResponElimina
  2. Molt interessant, jo mai n'heu fet servir, de reclams. Amb aquesta explicació ja sembla clar que no cal que n'hi posi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Màrius, crec que com en totes les coses, és important tenir sentit comú i, sabent els problemes que pot comportar posar reclams a l'època de cria, ens podem permetre la llicència només (i recalco només) de fer-los servir per fer que l'ocell tregui el nas i punt. El problema és que hi ha gent que per aconseguir el seu objectiu (veure, anellar, fotografiar o el que sigui) seran capaços de molestar l'animal tan com calgui (com, per cert, demostra un tema d'actualitat a l'auscat aquests dies...).

      Elimina
  3. Molt interessant i enriquidora la teva aportació Abel. He vist fotògrafs i ornitòlegs professionals fer-ne ús i alguna vegada vaig plantejar un debat al avesforum, que ningú a participat. He vist posar reclams dintre d'un aguait i davant la meva protesta als gestor de l’àrea, va quedar en no res per que no hi ha normativa que reguli aquesta acció. La comparteixo per facebook, gràcies!

    ResponElimina
  4. S, crec que s'hauria de començar a pensar en establir limitacions més formals, més enllà del seny i el sentit comú que tothom hauria de tenir. Ara bé, fent una mica d'advocat del diable: arriba un mosquiter siberià en un parc natural. Li podem posar el reclam per fer-lo piular i confirmar la identificació? A mi el seny em diu que no hi ha gaire problema per fer això si em limito a fer-ho uns moments. Però, i si hem anat 50 persones a mirar-lo i tots fem lo mateix? Mhhh...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars