Reclams per atraure ocells
Molts ornitòlegs fan servir reclams per atraure ocells i
poder-los identificar, observar, fotografiar o anellar. M'agradaria comentar
alguna cosa sobre aquesta pràctica, que podríem considerar una pràctica de risc
per algunes espècies en determinades èpoques.
Sabem que el cant dels ocells té dues funcions principals:
establir i defensar un territori davant d'altres mascles i anunciar-se a
femelles per mostrar la predisposició a aparellar-se. Per tant, és al mateix
temps una amenaça (no t'acostis o te les veuràs amb mi) i una seducció (hola
guapa, estudies o treballes?). Els estudis de bioacústica proporcionen
informació interessantíssima sobre com es transmet aquesta informació, com es
reconeixen individualment els veïns cantaires, quina part del cant és amenaça a
mascles i quina és atracció a femelles, com afecta -dramàticament- l'status
reproductor a l'activitat cantora (desaparellat, aparellat, ous, pollets, envol
dels joves, segona posta), com reaccionen davant de cants d'altres individus en
el cor del seu territori i un llarg i interessantíssim etcètera.
En el Curs d'Introducció a l'Ornitologia de l'ICO poso
diferents casos d'estudi amb experiments de manipulació d'activitat cantora
dels ocells i em sembla interessant reproduir aquest aquí. La informació i imatges gràfiques procedeixen del manual del Course on Bird Biology, del Cornell Lab of
Ornithology, sobre el que està basat el curs.
Tenim 3 mascles d'una espècie de túrdid americà, Mascle 1,
Mascle 2 i Mascle 3 amb territoris establerts un cop ja entrada l'època de
cria. Tots tres canten a ple pulmó cada dia l'un al costat de l'altre i no es
produeixen disputes entre ells, ja que han arribat a un acord de qui està en
cada territori i qui està aparellat amb la femella corresponent.
Els investigadors graven els cants de cada un dels ocells
individuals i a continuació eliminen experimentalment el Mascle 1 i en el seu
lloc reprodueixen el seu mateix cant des dels punts del seu territori on ell ho
feia habitualment. No passa res. Mascle 2 i Mascle 3, la mar de tranquils,
continuen cantant.
Però
a continuació fan un canvi. En el territori del Mascle 1, emeten una gravació
del cant del Mascle 3. El veí Mascle 2
reacciona immediatament de forma agressiva, entrant al territori del Mascle 2 i
llençant-se nerviosament i excitadament sobre el reproductor del cant del
Mascle 3. Evidentment, el fet de trencar el statu quo al que havien arribat
tots tres mascles el descol·loca completament.
A
part de demostrar netament que els ocells es reconeixen per la veu
individualment, aquest cas d'estudi explica la importància que té pels ocells
els cants que estan escoltant al seu voltant i que l'aparició d'un cant té un
significat molt especial i molt particular.
Fa
anys vaig anellar i marcar amb anelles de color un cert nombre de mosquiters
pàl·lids en època de cria. Capturava fàcilment els mascles posant el reclam al
costat d'una xarxa i, normalment, amb menys de 10 minuts ha havia capturat el
mascle del territori. En alguna ocasió (no recordo quantes, potser un
parell) algun individu es va resistir i vaig posar la gravació repetidament en
diferents punts del territori durant força més temps del normal. Els mascles,
motivats al principi, van anar reaccionant cada vegada menys a la gravació i
van abandonar el territori.
Totes aquestes històries vénen al cas per comentar la
situació pràctica que volia tractar en aquest article i recomanar molta
moderació en l'ús de reclams per atraure ocells. A la primavera, un cant
insistent d'un desconegut és una amenaça de primer ordre que l'ocell es prendrà
molt seriosament. Jo recomanaria reproduir el cant només uns minuts com a
màxim, el suficient per fer treure el cap a l'ocell i identificar-lo o provar
sort amb una foto ràpida. Mai, mai, mai, deixar el reclam persistentment durant
estona, especialment si veiem que l'ocell reacciona nerviós i esverat. Cap fotografia
ni cap captura d'anellament justifica empipar un ocell en un moment tan crític
del seu cicle biològic. Tinc perfectament comprovat que si la intrusió és
suficientment breu, els ocells romanen excitats pels voltants uns minuts més
però al cap d'un temps raonable tornen al seu comportament habitual un cop
veuen que el status quo ha estat restablert.
A l'hivern, quan la majoria de passeriformes no són
territorials i, de fet, gairebé no canten, reproduir un cant per atraure'ls
(com fan molts anelladors amb el cant del mosquiter comú, mallerengues o
tallarol de casquet) és evident que en certa manera també és una molèstia però
totalment inofensiva. Els ocells són atrets pel reclam probablement només per
investigar què fa aquell tipus cantant fora d'època, sense interpretar-ho com
un repte o amenaça.
Així que, companys, seny i moderació...
Bon birding!
Mireia, he eliminat el teu comentari sense voler (la pantalla tàctil del mòbil fa de les seves). Només una cosa a remarcar: si el bitxo apareix excitadíssim cal parar immediatament perquè vol dir que la broma no li ha agradat gaire (quin poc sentit de l'humor...).
ResponEliminaMolt interessant, jo mai n'heu fet servir, de reclams. Amb aquesta explicació ja sembla clar que no cal que n'hi posi.
ResponEliminaMàrius, crec que com en totes les coses, és important tenir sentit comú i, sabent els problemes que pot comportar posar reclams a l'època de cria, ens podem permetre la llicència només (i recalco només) de fer-los servir per fer que l'ocell tregui el nas i punt. El problema és que hi ha gent que per aconseguir el seu objectiu (veure, anellar, fotografiar o el que sigui) seran capaços de molestar l'animal tan com calgui (com, per cert, demostra un tema d'actualitat a l'auscat aquests dies...).
EliminaMolt interessant i enriquidora la teva aportació Abel. He vist fotògrafs i ornitòlegs professionals fer-ne ús i alguna vegada vaig plantejar un debat al avesforum, que ningú a participat. He vist posar reclams dintre d'un aguait i davant la meva protesta als gestor de l’àrea, va quedar en no res per que no hi ha normativa que reguli aquesta acció. La comparteixo per facebook, gràcies!
ResponEliminaS, crec que s'hauria de començar a pensar en establir limitacions més formals, més enllà del seny i el sentit comú que tothom hauria de tenir. Ara bé, fent una mica d'advocat del diable: arriba un mosquiter siberià en un parc natural. Li podem posar el reclam per fer-lo piular i confirmar la identificació? A mi el seny em diu que no hi ha gaire problema per fer això si em limito a fer-ho uns moments. Però, i si hem anat 50 persones a mirar-lo i tots fem lo mateix? Mhhh...
ResponElimina