CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

diumenge, 2 de febrer de 2014

Els coloms del Papa

Fa uns dies, uns coloms de la pau alliberats pel Papa Francesc a la Plaça de Sant Pere, van ser atacats immediatament per un gavià argentat i una cornella emmantellada.



               Fotos: Reuters, AP i EFE
S'ha discutit el per què d'aquest comportament tan agressiu i tan sobtat d'aquests ocells i, més enllà de les interpretacions simbòliques que inevitablement s'han pogut llegir en la premsa (bastant poc imaginatives, per cert), hi ha hagut diverses opinions autoritzades.

Em quedo amb la que fa Kenn Kaufman, de la National Audubon Society que diu que allò que va impulsar el gavià i la cornella a llençar-se sobre els coloms va ser el seu vol titubejant, ja que revolotejaven desorientats pel costat de l'edifici del Vaticà (això es veu molt bé en el vídeo). Òbviament, aquest tipus de vol indica una presa fàcil per uns carronyaires amb tendències depredadores com aquests ocells i els dispara el seu instint caçador.

Tothom que hagi estudiat etologia sabrà que els animals reaccionen(m) davant de determinats estímuls de forma completament previsible, des d'ajupir el cap i acotxar-se davant la silueta volant d'un depredador (Nikko Tinbergen va fer treballs molt interessants sobre això els 1970s i 1980s) a atacar automàticament un objecte negre que identifiquen com un competidor (com les cornelles de Konrad Lorenz).

Aquests coloms, criats en captivitat i que probablement no havien volat mai més d'un parell de metres, van veure's de sobte sols davant el perill i no van saber què fer, cosa que dos oportunistes urbans van voler aprofitar per aconseguir un esmorzar fàcil.

En un article del National Geographic es deia que allò que va cridar l'atenció dels atacants va ser el seu color blanc pur, especialment tenint en compte que no hi ha ocells de color blanc a Roma. No hi estic en absolut d'acord. El blanc senzillament els fa molt més visibles però no és un indicatiu de vulnerabilitat, mentre que el vol titubejant, desorientat i dèbil és un senyal que està dient "Ei, no sé on anar. Estic perdut i sóc feble. Ataca'm, que sóc presa fàcil!"

Després dels comentaris de gent impressionada per la violència dels depredadors, m'agrada com conclou Kaufman la seva exposició "Els ocells en llibertat constantment interaccionen d'aquesta manera entre les espècies diferents i si dediques temps a observar el seu comportament, no és gens estrany veure ocells atacant altres. L'únic estrany és que això passi davant d'una multitud de gent". Jo afegiria que si el públic en general veiés com els rapinyaires maten les seves preses, segur que en termes humans ho definiríem com despietadament cruel.

Bon birding!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada