Falcons urbans: cool & trendy

Avui en dia qualsevol ciutat que vulgui estar al dia té els seus falcons pelegrins urbans, amb la corresponent promoció pública i ajut dels ajuntaments corresponents. Vaja, que tenir falcons liquidant coloms és cool i trendy, especialment tenint en compte que hi ha una tendència a que aquests ocells triïn hotels de luxe per establir-s'hi. Doncs benvinguda sigui aquesta moda!

Però no sempre va ser així. En realitat el falcó pelegrí va estar molt malament a nivell mundial i era totalment absent de llocs on ara és un ocell comú. A Catalunya, potser d'una forma menys acusada que en altres llocs, la tendència ha estat la mateixa i ara el falcó pelegrí és una espècie bastant freqüent. De fet, hi ha parelles que s'instal·len en llocs sorprenentment accessibles.

El gran exterminador de rapinyaires va ser el DDT, que els anys 1950s i 1960s va fer una autèntica massacre d'aquests ocells. Aquest pesticida s'acumulava al greix i als teixits dels animals de tota la cadena alimentària, per arribar plenament concentrat als predadors, als quals podia causar-los la mort però, sobretot, els provocava esterilitat i afectava la producció corporal de la calç en les femelles necessària per produir la closca dels ous. En definitiva, els ocells ponien ous infèrtils o amb una closca tan dèbil que es trencaven, de forma que la població es quedava sense relleu generacional. Aquest problema va provocar una absoluta "escombrada" de falcons pelegrins en molts llocs del món. Als EEUU, es considera que el 1964 ja no quedava cap parella en tota la costa Est i l'Oest mitja. En tot el país quedaven només 39 parelles sobrevivint en les zones menys agrícoles (menys afectades pel DDT) de l'Oest. Per un país tan gran com EEUU, 39 parelles és una autèntica misèria. Això no era gaire cool...

El 1972 es va prohibir el DDT als EEUU i seguidament van venir la resta de països occidentals (1977 a Espanya). La recuperació dels rapinyaires només va ser possible a partir d'aquell moment i en pocs anys es començava a notar una millora de les poblacions de les espècies més prolífiques (com l'esparver). Ja en aquest context, llegeixo que el 7è de Cavalleria, en forma de Universitat de Cornell, va dur a terme un programa de cria en captivitat amb la col·laboració de falconers que van cedir els seus animals pel projecte (olé per ells!) i el 1974 ja deixava anar falcons en zones adequades per la seva nidificació.

Curiosament, els ocells jovenets alliberats en zones salvatges tenien una supervivència molt inferior, essent presa freqüent de ducs, mapatxes i guineus mentre que els que alliberaven en llocs propers a habitatges humans (on hi havia menys predadors) sobrevivien força millor, així que van decidir començar a alliberar falcons directament a les ciutats. Va ajudar a això el fet que una parella de falcons pelegrins salvatges es decidíssin a criar pel seu compte el 1978 a la ciutat de Baltimore i l'experiència els funcionés bé. Els programes de reintroducció llavors van passar a centrar-se en zones completament urbanes i a principis dels 1990s el 75% dels falcons del mig oest criaven en zones urbanes. Estem parlant d'una població total de 43 miserables parelles (a Catalunya, molt més petita que el mig oest, tenim 600 individus madurs segons el SIOC http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=FALPER). Havia nascut, doncs, la moda de reintroduir falcons a les ciutats.

Falcons a Nova York (Foto: New York State Conservationist)
L'any 1990 vaig anar per primera vegada a Salt Lake city, Utah, on ja hi havia falcons en edificis alts de la ciutat criant des de 1984. En aquell moment, no hi havia gaires ciutats amb residents tan il·lustres; recordo que em va impressionar pensar que una ciutat pogués tenir amb naturalitat una espècie que sempre havíem associat a la natura salvatge i em costava pensar que Barcelona arribés algun dia a ser tan civilitzada com per acceptar la presència d'aquest predador. Home de poca fe, era jo. Només 9 anys més tard, el 1999, s'introduïen els primers falcons a la capital de Catalunya (vegeu la pàgina de la Associació Galanthus, on explica això i altres històries d'ocells urbans).

Ara la història dels falcons urbans barcelonins és prou coneguda i acceptada després d'haver sortit a la premsa generalista en diverses ocasions. Per seguir els avatars d'aquests falcons és interessant seguir la pàgina de Facebook "Falcons urbans", mantinguda per Galanthus i l'home-falcó del país, Eduard Durany. Entre les notícies que van apareixent em crida l'atenció una del 16 de febrer en la que s'esmenta que el vell mascle de la parella de Sagrada Família, batejat com a Matusalén, ha desaparegut i la vídua l'ha substituït per un jove mascle nascut a Montjuïc. Això em porta a pensar dues coses: 1) el dol, com en tots els ocells, és molt efímer en els falcons i 2) hi ha una població flotant de falcons interessant per poder substituir les baixes, cosa que és una excel·lent notícia.

Bon birding!

Comentaris

  1. Un plaer seguir el teu blog amb entrades sempre interessants i amb aquesta manera tant "cool" d'explicar-les.

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! La qüestió és ser "cool" jajaja!
      (t'havia respost diverses vegades però desapareixia, espero que ara funcioni)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars